D'UN FUTUR IMPERFECTE

L’any 1922 es va publicar “el Castell” de Kafka, i al 1925 “el Procés”. Aldous Huxley “el món feliç” al 1932 i 1984 de Eric Arthur Blair (George Orwell) veié la llum l’any 1949. El nexe en comú entre els autors i les obres citades, rau en com es varen avançar en el seu temps a explicar-nos com seria el nostre, i malgrat que en aquells moments se’ls va acusar d’exagerats i visionaris en el sentit pejoratiu de la paraula, el temps els ha acabat donat la raó tot i que potser es varen quedar una mica curts, fins i tot. Vivim plenament dins de “1984”, en un “món feliç” i som agrimensors que no podem arribar a conèixer l’amo del nostre castell, mentre els processos són realment en molts dels casos "kafkians". 

Malgrat totes les premonicions dels autors, s’ha de dir que com animals supervivents nats que som els homínids, ens hem més o menys adaptat a la situació per ells avançada amb molta i bona visió d’anticipació en els tres casos i anem sobrevisquen a la pròpia barbàrie. Aquest és el seu gran mèrit, encertar de ple el que s’esdevindria al cap de 80 anys en el cas de Kafka i menys els altres dos; i si m’hagués de quedar amb algun dels tres, ho faria amb Huxley i el seu “món feliç”, perquè tot i que aparentment no és tan terrible en la narrativa com els altres dos, l’impacte de la novel·la, encara avui en dia és molt més gran que no pas quaranta anys enrere quan la vaig llegir per primera vegada. Curiosament, cap dels tres en parlar del futur ni altres escriptors de ciència-ficció que hom sàpiga, varen preveure els telèfons mòbils; aquesta premonició només la va tenir l'any 1918 i a Austràlia un tiet del periodista Xavier Grasset que en una novel·la sembla que no massa reeixida en parlava. Hi ha més gent com Asimov i les seves lleis de la robòtica, Bradbury, Philip K.Dick i d'altres, però són ja posteriors en el temps.

El que no sé, és si actualment hi ha algú que està escrivint sobre el futur d'ací a 80 anys amb la visió encertada que varen tenir aquests tres personatges. De totes maneres, no ens ha doncs d'espantar el futur per més negre que ens el pintin alguns autors que com aquests varen ser capaços de preveure'l amb un encomiable i a vegades inquietant encert. Sobreviurem!, és la nostra maledicció com a espècie.

L'HOME QUE LLEGIA A SHAKESPEARE

- A vegades mil sonors instruments - acaricien la meva oïda; altres, mil veus.

El rostre del Salvatge es va il·luminar amb un sobtat plaer.

- ¿També l'ha llegit? - Va preguntar -. Creia que ningú sabia d'aquest llibre a Anglaterra.

- Gairebé ningú. Soc jo un dels poquíssims. Està prohibit. Però com jo faig aquí les lleis, puc també trencar-les impunement míster Marx - afegeix girant-se cap Bernard -, però em temo que vostè no pugui fer el mateix.

Bernard es va sumir en un estat de major abatiment encara.

- Però, per què està prohibit? - Va preguntar el Salvatge.

Amb l'emoció d'haver trobat un home que havia llegit a Shakespeare, oblidava momentàniament tota la resta.

L'inspector va arronsar les espatlles.

- Perquè és vell; tal és la principal raó. I aquí no fem servir coses velles.

- ¿Tot i que siguin belles?

- Sobretot quan són belles. La bellesa és atractiva, i no volem que el poble se senti atret per les coses velles. Volem que li agradin les noves ....

- Per què no fan que llegeixin, millor, Otel·lo?

- Ja l'hi he dit: és vell. D'altra banda, tampoc, ho entendríen.

Sí, era veritat. Va recordar que Helmholtz s'havia llegit Romeu i Julieta.

- Bé - va dir després d'una pausa -, llavors alguna cosa nova que s'assembli a Otel·lo i que puguin entendre-ho. Per què no?

- Perquè el nostre món no és el mateix que el d'Otel·lo. No es poden fer automòbils sense acer, i no es poden fer tragèdies sense inestabilitat social. El món és estable ara. la gent és feliç; tenen tot el que desitgen. i no volen mai el que no poden tenir. Estan a gust; estan segurs; mai estan malalts; no tenen por a la mort; viuen en una beneïda ignorància de la passió i la vellesa; no estan carregats de pares ni mares; no tenen esposes; ni amants que els causin emocions violentes; estan condicionats de tal manera que, pràcticament no poden deixar de comportar-se com han de produir-se. I si qualsevol cosa no camina bé, aquí està el soma, que heu llançat polidament per la finestra en nom de la llibertat, míster Salvatge. La llibertat? - Va riure -Esperar que els Deltes sàpiguen el que és la llibertat! I ara esperar que comprenguin Otel·lo! Pobre infeliç!

el món feliç (fragment)

Aldous Huxley