TOT ESPERANT PUIGDEMONT

Estava tot preparat perquè PSOE i els seus socis presentessin aquest dijous la proposició de llei d'amnistia, o com s'acabi anomenant, al registre del Congrés dels Diputats i perquè la setmana que ve, els dies 8 i 9 segurament, se celebrés el ple d'investidura de Pedro Sánchez, però Carles Puigdemont va decidir a l'últim moment endarrerir el vistiplau a l'acord. Se suposa que ho va fer la direcció de Junts, però ningú no dubta que és ell qui la controla, així que fer-se pregar sembla ser cosa seva.  

Hi ha alguna cosa a l'exposició de motius o a la pròpia llei que no li agrada. És clar que els socialistes i el seu líder s'han hagut d'empassar alguns gripaus i sembla lògic que això d'amnistiar els imputats pel 'procés', tingui contrapartides per part de Puigdemont que vagin més enllà que els set diputats de Junts votin la reelecció de Sánchez com a president del Govern. 

Compte amb Puigdemont, a veure si com en l'obra de Samuel Beckett, el 'fugado' no arriba mai per més que l'esperin Vladimiro Sánchez i Estragon Santos Cerdán. ja es veurà. De moment i en el mentrestant tan nostrat, aquí us deixo les imatges del moment final de les negociacions que ja veurem si o com acaben, i, sense fer del tot un espòiler, s'albira que la cosa no pinta massa bé.  

Tot és molt descomplicat, el PSOE té pressa, i vol poder presentar com més aviat millor els seus acords i el projecte de llei de l'amnistia per acabar amb les especulacions. Però com passa als escacs hi ha partides que es fan interminables si un dels dos contendents les allarga de forma intencionada. Però el temps és limitat. Per això, demà pot ser un dia gran. O no.

A veure de si de tant estirar la corda aquesta es trencarà, i no sé jo si Puigdemont i sobretot Jordi Turull són conscients de les conseqüències d'aquest trencament, que a banda de portar-nos de nou a eleccions poden ser la tomba del seu partit. Ai que patirem!