Avui se celebra una festa que és la patrona de les Espanyes i la de l'arma d'infanteria. La Puríssima, la Immaculada Concepció, és un dogma molt tardà –o molt recent, tot depèn de segons com es miri– de l'Església catòlica, que no va ser proclamat fins al 1854, ni més ni menys, per Pius IX. El dogma es resumeix que la Verge Maria, receptacle humà de la divinitat, got de Jesucrist, va ser concebuda des del mateix moment de la seva, precisament, concepció, lliure del pecat original per obra i gràcia divina i en atenció a ser mare del fill de Déu.

Un dogma especialment car als espanyols i que demostrava fins on arribava la finesa teològica dels qui volien la mare de Déu verge i concebuda lliure del pecat primigeni que ens iguala a tots els humans menys a ella. El 8 de desembre és la Puríssima i, nou cabals mesos més tard, el 8 de setembre, la Nativitat de la Verge Maria. Tot està calculat.

El tema no és banal, encara que pugui semblar que frivolitzo, ja que hi va haver guerres no santes entre franciscans i dominics, per exemple, pel tema de la immaculada concepció de la Verge. Algun convent va cremar a Sevilla i algun mort amb hàbit es va cobrar la disputa. Va ser un franciscà escocès, Juan Duns Scoto, que llueix la marca del seu origen en nom seu, qui primer va defensar –o almenys qui ho va fer de manera més notòria– la teoria de la immaculada concepció de Maria. Teòleg del segle XIII que mor en els primers anys del XIV i que completa la tríada d'escolàstics de la baixa edat mitjana, juntament amb Guillermo de Ockham i, és clar, Tomás de Aquino.

El perquè els espanyols es van abonar tan ràpidament a això de la doble puresa de Maria donaria per a diversos tractats, però no va ser aliè a la defensa a ultrança de la Immaculada Concepció un fet d'armes: l'anomenat miracle d'Empel. Va succeir entre el 7 i el 8 de desembre de 1585, durant la guerra dels Vuitanta Anys. El Terç Vell de Zamora estava assetjat per una flota holandesa de més de cent vaixells. I no tenien esperança de salvació. Menys encara quan els holandesos van trencar els dics i van negar el que restava del camp de batalla. Els espanyols només van trobar refugi a Empel, en un monticle que era l'única elevació des d'on esperar l'assalt final dels Països Baixos. Cavant una trinxera sense esperança, un soldat va trobar una taula flamenca amb la imatge de la Verge. A ella es van encomanar els del terç. I la Immaculada va portar un vent gèlid que va glaçar les aigües, de manera que la tropa espanyola va poder caminar sobre les aigües congelades i assaltar la flota enemiga. Tradicions i oblits. I un pont sobre les aigües.

Davant de tanta idea fantasiosa, prefereixo la versió de Paul Verhoeven, és més raonable i comprensible. doncs si fos cert això de la Verge estaríem davant del primer cas de fecundació in vitro. Veureu, una de les poques coses que ni entenc ni comprenc, és que algú mitjanament lúcid, mitjanament intel·ligent, sigui capaç de creure en una cosa tan intangible com la Santíssima Trinitat, la virginitat perpètua de Maria, el seu noi, Jesús, els seus miracles i tot aquest teatre de l'antiga farsa. I no em surtin vostès amb això de la Fe, que ja sabem que ni tan sols és capaç de moure muntanyes.