Suposo que el màxim que sabem d'Hondures és que la seva capital és Tegucigalpa, i que pertany al grup de països oblidats, d'on no sabem què passi mai res. Però el que segur que no sabíem fins avui, és que Girona ha esdevingut una petita Hondures. La xifra d'hondurenys resident a la darrera dècada s'ha més que duplicat i és el col·lectiu estranger que més noves altes incorpora al padró. Tant és així que els polítics del país centreamericà ja parlen de Girona com el 19è districte d'Hondures.
L'enllaç de la ciutat amb la comunitat hondurenya no és ni de bon tros recent. Les primeres pàgines es van començar a escriure el 1976, quan l'ara septuagenària Rosa Maria Álvarez, amb altres amigues, va venir a treballar a llars de la ciutat. “La necessitat pressionava, jo venia d'una família molt pobra i gairebé no vaig tenir oportunitats d'anar a escola; amb 8 anys em vaig posar a treballar en una botiga, en una tabaquera, a les cases i la meva última feina allà va ser en un McDonald's”, explica la dona que espera poder tornar al seu país natal per passar-hi els seus últims anys de vida. Als 24, va rebre una oferta per anar a treballar en feines de la llar per a una dona de Girona.
Va venir per dos anys i porta aquí 47, període durant el qual ha format una família i no ha parat de treballar. “Fins que em vaig jubilar mai m'ha faltat feina”, assegura la dona, natural de Talanga, a uns 50 quilòmetres de la capital del país, Tegucigalpa. La majoria de dones hondurenyes establertes a Girona procedeixen, precisament, d'aquesta ciutat. El boca a orella, com en molts processos migratoris, ha estat determinant.
Des del 2012 és el grup estranger majoritari de la ciutat, superant el marroquí. “Vuit anys després d'arribar a Girona, una dona va obrir una agència d'empleades de la llar i va contactar amb una de les meves amigues que havia emigrat amb mi: ella li buscava candidates a Hondures i va ser així com unes ho van dir a altres, i aquestes a d'altres i es va crear una cadena que ha arribat fins avui”, explica.
Al novembre hi havia més de 7.300 hondurenys empadronats a la ciutat. La llicenciada en pedagogia Mariela Sandres, víctima de violència de gènere al seu país, va arribar fa quatre anys i mig, animada per la xarxa familiar i d'amistats que ja tenia a Catalunya. Després d'un temps a Barcelona, va treballar a cura de nens, gent gran i persones amb discapacitat. Ara ho fa al consolat d'Hondures a Barcelona, però manté casa seva a Girona.
De fet, si no fos per l'article de Sílvia Oller a la vanguardia, els hondurenys de Girona serien immigrants oblidats, com ho és el seu país.