De l’article de Llorenç Riber (Campanet, Mallorca, 1881-1958) publicat fa noranta anys a 'La Veu de Catalunya' (23-I-1934). Era la vigília de la festivitat de Francesc de Sales, el sant que deu anys abans, tal dia com avui, l’Església catòlica havia instituït patró dels periodistes. Poeta i traductor per la Bernat Metge, el llatinista Riber va ser el primer autor que va difondre en català estudis sobre protoperiodisme aportats per l’Escola de Leipzig (Peucer, 1690; Hubner, 1860).
[...] Les Acta Senatus et populi, aquest proto-Diari de Sessions, fundat per Juli Cèsar [Roma, 100 aC - 44 aC], prengué un tombant que amb tota segurança no pensà donar-li el seu iniciador. Per aquell qui estava lluny de Roma era summament difícil assabentar-se del que passava a la gran ciutat, que era el cap i el cor i el braç del món. Els desitjosos de notícies directes i periòdiques acostumaren d'adreçar-se a determinades persones que havien pres l'ofici de recollir-les per a comunicar-les a tothom que tenia interès de saber-les. Ni més ni menys que els nostres repòrters, que aleshores no tenien un nom tan bàrbar, sinó que es deien simplement operari. L'organitzador d'aquestes agències fou un tal Crest (Chrestus). Aquest nom és grec i això fa suposar que aquests operari, aplegadors i expedidors de notícies eren grecs. ¿Què no imaginarà un grec (graeculus, diu Juvenal despectivament) per guanyar-se el pa? Els grecs de Roma i de pertot arreu eren una mena d'homes hàbils, intel·ligents i esmunyedissos; entraven onsevulla i feien tots els papers de l'auca per no morir de gana. Recorrien carrers, es deixaven caure pel Fòrum, copsaven amb orella àvida totes les enraonies, aplegaven un grapat de notícies a l'aire, comprovables difícilment; les quals encara que no mereixessin l'atenció de la gent seriosa que habitava la ciutat ¿qui és capaç de ponderar l'interès que tenien per un romà perdut per algun racó de la Germània o en les profunditats de l'Àfrica? Sembla que aquests remots progenitors dels repòrters d'ara transcrivien ad pedem litterae el resum dels debats publicats en Acta Senatus et populi, exposats al públic en el Fòrum i després completaven aquesta informació política amb les notícies que havien caçat al vol en llurs tresqueres i reportatges vagabunds. El diari ja estava fet. Allò que Celi, corresponsal de Ciceró, anomenava ineptiae i ara en diríem fets diversos amb un gal·licisme insubstituïble, no trigà a cobrar, per al gros públic, un interès més abassegador i viu que no les notícies polítiques. [...] August, que s'entretenia desteixint allò que Cèsar havia teixit, va prohibir que hom donés compte al poble de les deliberacions senatorials. D'ençà d'aquell vet, les Acta diurna populi romani, que aquest fou el nom que prengué el periòdic en acomodar-se a la nova modalitat, hagueren d'omplir-se gairebé exclusivament amb la relació dels successos, que tractant-se d'una ciutat com Roma, centre del món (la població de la qual des d'August a Trajà anà fluctuant entre el milió i el milió i mig, segons càlculs aproximatius) per força havien d'ésser variats i nombrosos. La part accessòria es convertí en la part principal. En aquesta nova fase del que en diríem el Diari de Roma, la seva contribució a la història romana fou considerable. Plini i Tàcit se'n serviren copiosament. 
[…] L'èxit del diari així redactat no pogué ésser millor. Arribà a tots els indrets del món romanitzat. [...]  El periódico entre los romanos (1934) - PIezas históricas - Llorenç Riber - ara.cat

English French Spain
Sabadell, a 27 de gener de 2024