Immigració, sequera, habitatge, educació, atur, energia… són alguns dels temes que són a la taula del Govern central, el Govern i l'Ajuntament de Barcelona. Allò que els polítics anomenen “les coses del menjar”. Qüestions que s'han convertit en un maldecap per a molts ciutadans i que semblen ara de difícil resolució per l'extrema polarització i crispació que viu la política actual. - Silvia Angulo.

  

Hauria d'imperar la responsabilitat, el diàleg i la negociació. Però no sempre és així i quan assolir pactes de pes es converteix en un Vietnam s'acaba imposant la política del curt termini. Salvar el dia i demà ja es veurà, quan el moment requereix governs forts per afrontar els reptes que vénen. La negociació política és força complicada i més si es viu en una campanya electoral permanent, en què els ciutadans perceben que l'interès dels partits passen per sobre de l'interès general. L'any passat a Espanya es van fer tres processos electorals: a Castella i Lleó, les municipals i autonòmiques i les generals. Aquest 2024 els gallecs seran els primers a votar, després els bascos i per al juny s'esperen les europees. El clima preelectoral no ajuda i tampoc no ho fa la fragmentació que pateixen governs que necessiten el concurs de diverses forces polítiques per tirar endavant les seves polítiques. Hi ha exemples d'aquesta dificultat. La setmana passada ja es va veure durant l'aprovació dels decrets llei al Congrés quan es va veure la fragilitat d'un Govern de coalició que necessita el suport de fins a cinc formacions diferents per poder funcionar.

Catalunya n'és un altre exemple. L'Executiu en minoria de Pere Aragonès negocia els pressupostos amb PSC i Comunes, un cop Junts s'ha tornat a autodescartar. Les relacions entre republicans i postconvergents són pràcticament inexistents i no han estat capaces ni de pactar esmenes conjuntes per a la llei d'amnistia. El rebuig a la negociació i l'ímpetu que manifesten per competir per l'espai independentistes els va portar ahir a presentar cadascun els seus propis textos amb el risc que les propostes acabin decaient. La situació no és millor a Barcelona, on l'alcalde Jaume Collboni té pendent un pacte de ciutat per governar en coalició. Collboni segueix esfullant la margarida amb només deu regidors i s'ha quedat sense pressupostos per a aquest any. La governabilitat de la ciutat pot resultar un infern si per fins a moure una rajola et trobes amb 31 regidors en contra. Per això entre tanta acritud és positiu que tiri endavant la reforma per retirar el terme “disminuït” de la Constitució. Un oasi d'entesa entre tant de soroll i de desacord polític. Encara hi ha esperança.