Phil Knight va ser dels pocs que no van gravar-ho. Era febrer i el propietari i fundador de Nike seia escarxofat a primera fila observant com LeBron James superava els 38.387 punts de Kareem Abdul-Jabbar, rècord històric de l’NBA. Es va viralitzar una foto de tots els espectadors presents darrere la cistella (i de Knight). La pràctica totalitat aixecava el mòbil, avui dia una extensió del cos humà.
Aquesta setmana ha corregut un vídeo de la celebració del Cap d’Any a París. Noves­ vibracions de Black mirror. Camps Elisis plens de gom a gom. De gent, però també de smartphones, per immortalitzar uns focs d’artifici ballant per sobre de l’Arc de Triomf. “Cap persona gaudint del moment­”, va difondre per X el compte @Humans NoContext. 
No hi ha abraçades allà on arriba la vista un cop acabat el compte enrere cap al 2024. I el més important: no hi ha empatia. Només dispositius ben amunt. 
Hi ha escoles a Barcelona on bona part dels pares han deixat de gravar els seus fills cantant nadales. Els centres van anunciar que les enregistrarien. Mòbils a la butxaca, adeu a l’eixam de cuques de llum, i a xalar. Els records poden distorsionar-se. “La memòria pot canviar la forma d’una habitació, pot canviar el color d’un cotxe”, diu Leonard a Memento. Per tant, els records són interpretacions. Una gravació les evita, així que podrien justificar l’ús del mòbil. Però no n’és el motiu. Com a l’escola, tots els assistents a París eren conscients que disposaven d’una millor gravació. Són actes que no s’escapen de les retransmis­sions televisives. No té cap sentit, doncs, posar-s’hi quan segur que es podrà rememorar l’acte a YouTube, per exemple, si no és que el que mou la majoria és aquell m'agrada d’Instagram que l'omple l’autoestima.
“La intel·ligència natural serà substituïda per intel·ligències artificials que ajudaran la gent, no a assolir la felicitat, sinó a passar l’estona”. Paraula d’Antonio Gala, en una entrevista el 1991, que va viralitzar la setmana passada a Instagram un compte de fans de l’escriptor. Gala deia moltes més coses relacionades que no recull aquell tall –són deu hores d’entrevistes ofertes al seu dia per Canal Sur–. “Per aspirar a la superhumanitat s’està deixant escapar de les mans la humanitat”, diu. I no creia que el progrés tecnològic sense control fos sinònim de benestar: “Paradís i tecnologia són paraules oposades”. És oportuna una reflexió sobre el fet tecnològic i sobre com el concebem per avançar en l’humà, en abraçades, en l’empatia. Àlex Tort a la vanguardia,