Itziar Ituño és actriu. És possible que la coneguis pel seu paper d'inspectora Raquel Murillo a 'La casa de papel', una de les sèries més reeixides de Netflix a escala mundial els darrers anys. Itziar Ituño és basca i d'esquerres. Mai no ho ha amagat. En una entrevista del 2021, la intèrpret declarava que “encara que arribi a dalt de tot, sempre tindré aquesta consciència de classe”.
El dissabte 13 de gener, Ituño va formar part, juntament amb 20.000 persones més, d'una manifestació a Bilbao per l'aplicació de la política penitenciària ordinària als presos d'ETA, convocada per Sare. Va estar a primera línia. Dos dies després, dilluns 15 de gener, la xarxa de concessionaris de BMW a Euskadi, BMW Lurauto, va publicar un comunicat a les xarxes socials per anunciar que cancel·lava la seva col·laboració publicitària amb l'actriu. "Lamentem que s'hagi vinculat la imatge de BMW Lurauto amb qualsevol mena de contingut ideològic, ja que reafirmem el nostre compromís amb la diversitat, inclusió i respecte al 100% de la societat", deien. Mitjans de dretes publicaven, amb certes dosis de sensacionalisme, que Ibèria també havia decidit deixar de col·laborar amb l'actriu, mentre des del departament de premsa de l'aerolínia comentaven altres periodistes que no hi havia cap col·laboració en marxa. Iberia ha esborrat un vídeo que la ultradreta estava difonent en xarxes, en què apareixia Ituño recomanant sèries, “per no avivar la polèmica”.
És possible que no hàgim vist un cas més clar de “cancel·lació” fulminant a Espanya des que es va importar el terme dels Estats Units. Podem plantejar-nos tots els dubtes associats a aquesta qüestió. BMW Lurauto ha calculat la quantitat de cotxes cars amb pinta de tauró que deixarà de vendre per associar la seva imatge a una persona que defensa els drets dels presos d'ETA? O la decisió respon a la ideologia personal dels seus directius? La rellevància de l'acte d'Ituño hauria estat la mateixa sense l'escàndol a les xarxes de l'extrema dreta? Hi ha de veritat tanta gent indignada? De tota manera, alguna cosa ens fa sospitar que els defensors mediàtics habituals de la llibertat d'expressió i de l'expressió sense conseqüències no sortiran en defensa d'Ituño. Pel que sigui. Per aquestes llars, a l'hora de la veritat, és Pablo Hasél qui va ingressar a la presó per injúries a la Corona, Valtònyc qui va haver de sortir d'Espanya, els titellaires de Titelles des de Baix els que van dormir diverses nits a la presó i van ocupar portades per un titella amb una pancarta que deia “Gora Alka-ETA” a manera d'acudit, les organitzadores de la processó del Cony Insubmís els que van travessar un llarg procés judicial per escarni de dogmes i Vox qui cancel·la literalment obres de teatre, concerts i altres iniciatives culturals res més tocar poder municipal, i això per esmentar només casos recents i notoris. A l'Estat espanyol no es coneixen casos de conseqüències equiparables per expressar idees contra minories racials o masclistes. De fet, l'antifeminisme ha donat una carrera a moltíssima gent.
Rafa Nadal és tennista. Ha estat, durant dècades, la imatge de la marca de cotxes Kia, que afirma conduir habitualment. Sabem que posseeix diversos Mercedes, un Aston Martin i un Ferrari, però diu que els costa arrencar de la poca cosa que els fa servir. Nadal és un bon “ambaixador” per a una marca perquè és una persona discreta, formal, que personifica el “sentit comú” (va explicar que el seu oncle només parlava “d'esport” i no “de política” quan va criticar la designació d'una dona com a capitana de la Copa Davis) i consentida com a símbol d'Espanya (que patètics i envejosos els gavatxos quan van treure aquell guinyol). El mateix dia que es cancel·lava a Ituño, Nadal acceptava una altra feina publicitària com a ambaixador de la Federació de Tennis saudita. “Mires on miris a l'Aràbia Saudita, pots veure creixement i progrés, i m'emociona formar-ne part”, va declarar el manacorí per justificar la seva decisió. Tot i això, com recordava Vanessa Jiménez en un article recent, Aràbia Saudita és el tercer país del món que més executa la pena de mort (ho fa mitjançant decapitació) i ha aprovat recentment lleis que consoliden la discriminació de les dones. CTXT anima els seus lectors a defensar la llibertat que, en el fons, tots sabem què és, a desconfiar dels influenciadors i a replantejar-se la compra d'aquell BMW que tenien pensada per a demà mateix.
Me temo FRANCESC que en el caso que expones, no hay en juego ningún derecho a la libertad de expresión, más bien al derecho de una marca a que no se le asocie con la ideología política personal a quien sirve de reclamo publicitario. Es más… más, creo que en este caso concreto, no ha habido un enfrentamiento ideológico entre izquierdas o derechas. Para nada. Esta actriz, se ha manifestado a favor de los derechos de unos terroristas para que se les aplique los beneficios penitenciarios de los presos comunes, eso no es ser de derechas, ni izquierdas es ser “simpatizante de los terroristas etarra” (aunque sea de forma indirecta) y está en su derecho, pero debe asumir las consecuencias de su posicionamiento. Otra cosa es que la derecha se haya cebado con ella. Creo que es natural que una marca que paga a la actriz para que la represente, quiera desligarse de esa postura que libremente ha tomado la actriz, pero no tiene por qué asumir la marca y sinceramente te digo, salvo los simpatizantes de los etarras dudo muchísimo ni de las izquierdas, ni las derechas de este país, se compartan esas reivindicaciones … Por otra parte, aquí de lo que en realidad se habla es de intereses económicos , nada más ...de las marcas y sus figuras publicitarias... allá se entiendan unas y otras : )
ResponEliminaAbrazo fuerte!!
Aquí el problema reside en qué lo que reclama Itziar es que se cumpla la ley, acercando a los presos a cárceles próximas al país Vasco., cosa que el Gobierno no hace. Yo podría apoyar esta reivindicación, porque es de Justicia, y no es porque sean etarras, es porque hay que cumplir la ley. Entre septiembre de 1998 y septiembre de 1999, el Gobierno del PP ordenó el acercamiento de más de 120 presos de ETA a cárceles próximas al País Vasco porque lo manda la ley y porque gobernaba con el apoyo de CIU, todo hay que decirlo.
ResponEliminaUn abrazo!
No FRANCESC, si lees todas las reivindicaciones, esa era, una de muchas..
ResponEliminaPor otra parte, tal cual comentas y no solo PP, tb el PSOE ha acercado a la inmensa mayoría de los terroristas etarras a cárceles próximas al Pais Vasco.. salvo casos puntuales y por muy conflictivos ¿ Qué condición crees que le puso Herri Batasuna "entre otras" para apoyar al PSOE en su ivestidura ? .. en fin, no importa... yo tampoco me opongo a que no se haga más gravosa la pena a nadie, pero cansa este goteo de amnistías, perdones y toda la consideración hacia quienes en el pasado no la han tenido nunca con nadie...
Un abrazo y feliz noche!!
En primer lugar, és más grave lo de Nadal, y en segundo estoy de acuerdo contigo, Ya empieza a cansar ese de la amnistía, y mira que va para largo. Lo mejor sería lo que pregonaba Berlanga en una de sus últimas películas:Todos a la cárcel.
ResponElimina¡Un abrazo!