“A dos anys vista de la seva prohibició, Superman segueix rondant per les ments dels nostres nens, dels nostres adolescents i fins i tot de la major part dels adults espanyols. La prova és que de 150 nens de nou a dotze anys i de diferents classes socials, interrogats sobre si havien llegit mai un episodi de Superman, només dos van contestar amb la negativa. Encara més, quan vam projectar 50 nens de dotze a tretze anys diferents vinyetes d'aquesta publicació periòdica, la major part dels nens recordaven perfectament l'episodi com si no hagués passat el temps; Superman segueix, doncs, vigent a Espanya i és possible que no mori mai”. Així començava l'informe que l'Institut de l'Opinió Pública, precursor de l'actual Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), va encarregar sobre el popular superheroi el 1966, dos anys després que la Direcció General de Premsa del Ministeri d'Informació i Turisme en prohibís l'edició , venda i difusió dels populars còmics en considerar que suposaven una mala influència sobre nens i adolescents. De fet, abans de la seva prohibició, cadascun dels seus títols passava per les mans de la censura, que havia eliminat o modificat moltes de les seves vinyetes per “terrorífiques”, “irreligioses”, “eròtiques”, “acceptar la màgia” “violentes ” o “absurdes”, segons recull el mateix informe. Superman, que havia arribat a Espanya el 1940 com a Cicló seguint l'exemple d'Itàlia –on va irrompre des del planeta Krypton com a Ciclone–, va trigar anys a convertir-se en un ídol de masses, si bé ho va aconseguir al ritme que la influència de la cultura popular nord-americana calava a tot Europa al final de la Segona Guerra Mundial. Hispano Americana de Ediciones, amb seu a Barcelona, va ser l'encarregada de traduir i adaptar les aventures d?un home amb superpoders que s'amagava sota la personalitat del periodista Carlos Sanz, del diari La Jornada, on també treballava la curiosa reportera Luisa Lane. L'èxit del gran superheroi internacional entre els nens i joves de la postguerra va ser en paral·lel al d'un gènere que es va revitalitzar amb altres herois nacionals de Flechas y Pelayos, Chicos, Roberto Alcázar i Pedrín, El Guerrer de l'Antifaç, El Jabato o El Coyote. 

Un patró del qual se sortia tant Superman com Batman, que va debutar com a Ales d'Acer. Així ho van veure tant la Junta assessora de la Premsa Infantil com la Comissió d'Informació sobre Publicacions Infantils i Juvenils, dominades pels sectors religiosos del règim, que van portar Manuel Fraga a prohibir els dos còmics en assumir el ministeri per atemptar contra la moral. Però la fama de Superman havia calat profund i que s'edités en espanyol a Mèxic i Argentina aviat va fer que el còmic seguís circulant de forma clandestina i que a les grans ciutats fos relativament fàcil trobar-lo, de vegades en publicacions mutilades per superar la prohibició, com revelava l'estudi realitzat dos anys després que es deixés de publicar a Espanya.  L'estudi de l'IOP, realitzat per la seva Assessoria Psicològica, venia a confirmar després d'analitzar 203 còmics de Superman publicats a Espanya entre el 1958 i el 1964 que el superheroi realment posava en qüestió la moral religiosa arrelada a Espanya. "Aquesta concepció del Déu com a simple potència ultrafísica i ultrabiològica és extraordinàriament perillosa per a una societat les premisses teològiques de la qual corresponen a la del Déu Amor", assenyala l'estudi, que escodrinya els orígens mitològics del superheroi i arriba a relacionar-ho amb el superhome de Nietzsche. "Heinz Politzer ha dit de Superman que és 'el fill legítim, però tenebrós, de l'època hitleriana i de la bomba atòmica', i Luis Gasea afirma, per la seva banda, que 'és l'encarnació del mite ari al gust americà'", explica l'estudi. L'informe també critica Superman per la seva falta d'humanitat, “limitada a uns trets físics i a uns quants modes de conducta” i per presentar “una misogínia molt marcada”. “Superman no és només un còmic innocent des del punt de vista eròtic, sinó que fins i tot és antieròtic, de manera que incideix a l'extrem oposat. 

Les relacions del protagonista amb Luisa revelen aquest terror per part del superhome cap a un vincle autènticament sexual, i no diguem ja conjugal, que han d'influir a la llarga desfavorablement en la formació sexològica del nen i del noi”, afirma el text. L'informe psicològic de l'IOP també assenyala l'existència d'un complex d'Electra a Luisa. “Aquest complex no només explica la curiositat de la secretària agraciada, sinó la frigidesa de Superman respecte a ella. Les relacions Superman-Luisa es troben plantejades en un pla pare-filla; és, per tant, l'horror a l'incest el que aparta Superman no només d'un contacte sexual amb la col·laboradora, sinó d'un desvetllament de la naturalesa divina”, continua l'anàlisi. 

Pel que fa a les qualitats morals, els experts consideren que si bé Superman encarna la bondat, és una bondat “de tipus policíac”. "Es limita a desfer greuges i alleujar greuges, encara que li falti la candent humanitat d'un Don Quixot de la Manxa", afirma un estudi que prossegueix apuntant els estereotips més marcats al còmic, com el matrimoni com a esclavitud i la joventut com a irreflexiva i presumptuosa. “L'heroi Superman és un arquetip diví molt degradat. La seva publicació no és apta per a menors de catorze anys pel gran nombre d'estereotips nocius que conté, per no presentar un heroi que actuï com a objectiu d'identificació, per la seva fantasia pseudocientífica, que impedeix una formació i informació idònies pel que fa al psiquisme infantil, i per les incorreccions gramaticals”, conclou l'estudi. - lavanguardia.com

​


Sabadell, a 20 de gener de 2024
English French Spain