M'odien i això no té cap mena d'importància, però m'obliguen a odiar-los, i això si que en té, deia Fuster. Odi, es un concepte que s'empra amb molta lleugeresa, com nazi, fatxa o etarra.  Sense anar més lluny, parlem de la polèmica suscitada per la 'pinyata' de Sánchez al carrer Ferraz. Ja saben: un grup d'exaltats, cal dir que no gaire educadament, va entendre que passar l'enutjós ritual del raïm de la nit de Cap d'Any atiant a un ninot amb la imatge del president del Govern, era preferible a contemplar com Ramon García es posava la capa castellana a la Porta del Sol, o veure per la tele el vestit impossible de la Pedroche.

La reacció d'alguns membres del Govern no es va fer esperar. Els mateixos que havien assistit amb absoluta impavidesa a altres manifestacions de punkisme polític com la crema d'imatges del Rei, de Puigdemont, de la bandera d'Israel o de qualssevol altres símbols carregats de significat per a molts ciutadans, van acudir a patolls davant la policia i el fiscal invocant la comissió d'un delicte d'odi. Un delicte que, per cert, té com a finalitat protegir col·lectius vulnerables d'incitacions a l'agressió i la discriminació que puguin suposar un perill objectiu per a aquests. Tant és així que cal referir el seu origen a les manifestacions d'antisemitisme que van acabar concretant-se a l'Holocaust, del que podem deduir que ni el Rei, ni Sánchez, ni Puigdemont, ni els jutges, ni la Guàrdia Civil no són un col·lectiu “diana” la indefensió del qual preocupés el legislador europeu quan va redactar les directives de què procedeix el delicte espanyol.

L'odi és definit com un sentiment de profunda antipatia, disgust, aversió, enemistat o repulsió cap a una persona, cosa, o fenomen, així com el desig d'evitar, limitar o destruir al seu objectiu. L'odi es descriu amb freqüència com el contrari de l'amor o l'amistat; uns altres, com Elie Wiesel, consideren a la indiferència com l'oposat a l'amor, o Montaigne quan deia que “el que odiem és una cosa que ens prenem seriosament”. L'odi no és necessàriament irracional o inusual. És raonable odiar a gent o organitzacions que amenacen o fan sofrir, o la supervivència de les quals s'oposa a la pròpia, o sia que no tinc tan clar fins a quin punt el Govern acusa d'odi bàsicament als qui no combreguen amb ells i la seva discutible manera de pensar i actuar. 

Tot això de l'odi, del delicte d'odi, ve arran de la llei mordassa perpetrada després del 15-M, que de fet, dona patent de cors a l'Estat per actuar impunement contra tot el que discrepi del seu discurs o simplement el molesti, i és preocupant perquè retalla no ja la llibertat d'expressió sinó drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, que resten indefensos davant aquesta maquinària de repressió orwel·liana. Una maquinària que s'ha activat i descontrolat arran del judici del procés i els fets posteriors, Potser seria bo informar als senyors fiscals que odiar no és delicte, i a partir d'aquí potser ens començariem a entendre i deixarien de banalitzar instrumentalment el delicte d'odi i els jutges podrien impartir justícia justa. I això Sánchez i els seus ministres ho haurien de saber abans d'esquinçar-se hipòcritament les vestidures.