El pagès pobre, com a mode de vida, ha estat sempre, i ho és encara avui, una mesura de 'felicitat' - Beatus ille - dubtosament admissible. Si la literatura l'ha idealitzat, fou perquè la literatura mai no la van escriure els pagesos, deia Fuster i a fe que tenia raó. Uns amics fa ja anys, ho varen deixar tot i s'en varen anar a un poblet del Pirineu a fer de pagesos, viure sa i del que dones la terra, o el bestiar, tot molt bonic, bucòlic i ecològic. Varen comprar unes cabres andaluses que del fred se'ls tornàven morades i feien un formatge que el varen donar a provar al gat, però aquest ho va fer només la primera vegada, car de les cagarrines que li varen agafar ja no el va voler provar més. Al cap d'un temps, amb la cua entre cames varen tornar a la ciutat. No varen ser els únics en aquella època, però com em deia en Josep S., al camp s'hi ha d'anar a viure amb peles, en una Masia ben condicionada i un masover que et faci la feina, i tu a visitar la finca damunt del cavall, jugar a tenis o a banyar-te en la piscina climatitzada, o sia, al camp amb esperit Avida Dollars que deia Breton en el seu anagrama. de Salvador Dalí.
El campo es duro, hace frío y calor, entran arañas en casa, hay más moscas, hay ratones, hay serpientes, (esto es la Naturaleza, no todo es Bambi) no tienes un hospital cerca, no hay comercios, el panadero viene a las once no cuando tu quieres, y esas cosas. Si ya quieres vivir de lo que produces es un cuento de hadas imposible. Tu produces una cosa y la cambias por otras o por dinero, esta es la realidad.
ResponEliminaEn la otra casa tengo una chimenea de leña, yo iba al monte a hacerla con otro amigo, íbamos unos cuantos sábados y sacabamos seis toneladas de roble que es lo que gastábamos para todo el año, pero porque nos daba la gana y si un dia no íbamos no pasaba nada, pero si dependes de la leña que tu hagas forzosamente el trabajo es duro, hay que hacerlo en invierno con humedad y frío y no es lo mismo hacerlo con 40 años que con 60. . Y si tienes ganado de ordeño, ya es otra "fiesta", las vacas se ordeñan tres veces al dia 365 dias al año, no hay Navidades, no hay puentes, te vas de boda y tienes que volver a las diez para ordeñar. Es muy duro, muy duro y encima no es ni rentable.
Un saludo.
Desde la ciudad se tiene una visión bucólica del campo, estos amigos que intentaron hacer de payés. Comprobaron en sus propias carnes la dureza del campo.
ResponEliminaSaludos.
Acabarem menjant com els astronautes...😒
ResponEliminaSeria pràctic, però, vaja, d'ací a 10 anys segurament hi haura la meitat de pagesos, però nosaltres continuarem menjant de tot igual, i segurament més barat. Una de les moltes bestieses que s'han dit aquests dies, és que un poble que no té pagesos mor de fam.
EliminaD'aquí a deu anys, segurament ja no menjarem gaire res. Ens menjaran (els cucs)
ResponEliminaJo diria que 10 anys encara els aguantarem, o aixó espero.
Elimina