.jpeg)
Les seves súpliques al telèfon demanant ajuda van acabar de sobte mentre se sentien trets i detonacions. Ahir, infermers de la Mitja Lluna Roja Palestina van aconseguir entrar en una àrea que havia estat precintada prèviament per considerar-se zona de combat actiu. Els sanitaris van trobar el Kia negre on la nena viatjava i que estava cosit a trets. Tots els seus ocupants eren morts pels efectes de les bales i de la metralla, també els paramèdics que havien acudit a rescatar-los amb una ambulància. "L'ocupació va apuntar deliberadament a l'ambulància tot i haver-se coordinat per rescatar la nena", denuncia la Mitja Lluna Roja.
"Es va descobrir que l'ambulància de la Mitja Lluna Roja Palestina va ser bombardejada a la zona de Tal al Hawa a la ciutat de Gaza, cosa que va provocar la mort dels membres de la tripulació Yusuf Zeino i Ahmed Al-Madhoun, que havien estat desapareguts des de la missió de rescat de la nena Hind Rajab fa 12 dies", va informar la Mitja Lluna Roja en un comunicat.
Fa dotze dies, va ser Layan Hadama, cosina d'Hind de 15 anys, la primera que va trucar als serveis d'emergència, per demanar ajuda per a totes dues, les úniques supervivents d'un atac d'artilleria israeliana aquell 29 de gener en un vehicle on van morir la resta de familiars: els pares de Layan i els seus quatre germans.
A la trucada s'escolten dues coses: a l'adolescent explicant que són dins del cotxe molt a prop d'un tanc israelià, i després l'estrèpit sord de metralla acompanyat de crits. Quan la Mitja Lluna Roja Palestina va contactar de nou al mateix número, va ser la petita Hind qui va respondre; envoltada dels cossos sense vida dels seus familiars, inclòs el de Layan.
Vista de la ambulancia calcinada tras el ataque de las tropas israelíes Media Luna Roja palestina / EFE
"Tenia por, ens pregava que anéssim a buscar-la, que si us plau anéssim a buscar-la. Potser ho va dir unes cent vegades en les tres hores que vam parlar", va explicar aquesta setmana a EFE Nebal Farkash, portaveu de la Mitja Lluna Roja. Hores després, el Ministeri de Sanitat palestí els va confirmar una ruta segura per anar a buscar-la, després de coordinar el rescat amb l'Exèrcit israelià; però l'ambulància mai no va arribar i no es va poder restablir la comunicació amb els dos paramèdics que van ser per ella.
El cas d'Hind ha tingut molta repercussió mediàtica els últims dies en haver quedat registrada la trucada d'auxili i les dures circumstàncies de la seva mort. Més de 11.500 nens han mort en més de quatre mesos d'ofensiva militar, que s'ha cobrat la vida de gairebé 28.000 gazatis, segons dades del Ministeri de Sanitat de Gaza, controlat pel grup islamista Hamàs.
Sin palabras
ResponEliminaParlen de més de 11.500 nens assassinats des que va començar el conflicte.
EliminaSalut.
Si se me permite, yo con palabras: ¡Criminales! El Estado de Israel, por supuesto. Porque el crimen, con más de 28 mil muertos, tiene un nombre. Si eso no es terror, que venga Yahvé y lo decida.
ResponEliminaY cometen estos crímenes con total impunidad, con luz y taquígrafos.
EliminaNos golpea el corazón y nos pudre el alma. Y extenderemos las noticias ya repetidas hasta la saciedad, en el fondo de nuestro subconsciente, pensado que sirve para algo e incluso, me atrevo a decir, en descargo de nuestra impotencia. Todo esto que está ocurriendo ha sucedido a lo largo y ancho de la historia universal y desde que bajamos de las copas de los árboles. Pero ahora, como nunca antes, es informado con muchísimo más detalle. Antes el horror se suponía, ahora lo vemos cada día y cada noche en los noticieros. Y vemos esas instituciones (putrefactas) que se supone que nacieron para salvaguardarnos de las atrocidades, como no hacen absolutamente nada. Me haré pesado, lo sé, pero no pararé de decir, que hay que repensar y reinventar la sociedad, empezando por esa cosa, descosida, estropeada y disfrazada de sí misma: la democracia.
ResponEliminaÉs l'horror narrat em directe, amb la connivència de les institucions Europées i Nordamericanes.
EliminaOFF-TOPIC: Enhorabona, has pogut solucionar el tema de la sidebar solapada. M'agradaria saber si efectivament era un problema d'utilitzar la total amplada de la plantilla.
ResponEliminaSuposo, la vaig baixar de 1700 a 1600 i el sidebar a 370
Elimina¡Se encoge el alma leyendo estas cosas! y estoy con todos vosotros. No hay palabras, no hay vergüenza, no hay nada que pueda justificar esta atrocidad que sigue día tras día sin que parezca tenga fin, es más, va a peor, porque por lo visto por si no fuera poco todo lo que llevan hecho, Israel prepara una ofensiva demoledora.. si es que queda algo por demoler en Gaza… la historia nos condenará a todos por haberlo permitido, no sé si es suficiente con sentirlo, sin duda no lo es.. pero no se me ocurre qué más hacer o decir, sólo gracias FRANCESC, por seguir siendo sensible a estos gritos de socorro que nadie escucha.
ResponEliminaUn beso!
Sabes, si que hay gente que escucha, pero no actúa, como nosotros. Sabes qué pasa, que con el tiempo este horror se olvida, como hemos olvidado Srebrenica o a Aylan.
EliminaUn abrazo!
Creo que este poema lo refleja: https://anoarra.blogspot.com/2018/01/tercer-mon.html
Estupendo poema ...tal cual !
ResponElimina"...tones i tones de cinisme i indiferència
salpebrades de barra i comoditat..."
Gracias, un beso!
Es la realidad, nos guste o no, ¡Ah! Y desde la barra del bar o la comodidad del sofá.
EliminaSaludos.