Les màximes, els axiomes, són obra de les persones intel·ligents que han treballat, segons sembla, per als esperits mediocres o mandrosos. Chamfort considerava que el mandrós i l'home mediocre es creuen dispensats d'anar més enllà, i donen a la màxima o a l'axioma una generalitat que l'autor potser no li ha volgut donar. Però també hi ha màximes fàcilment comprensibles que no necessiten cap explicació, com els axiomes.

"Robinson, a la seva illa, privat de tot i forçat als treballs més penosos per assegurar la seva subsistència diària, suporta la vida i fins i tot assaboreix, segons la seva confessió, diversos moments de felicitat. Suposem que està en una illa encantada, proveïda de quant és agradable a la vida: potser l'esbarjo, l'oci li hauria fet l'existència insuportable. En l'ordre natural, com en l'ordre social, no cal voler ser més del que es pot. L'estupidesa no seria del tot estupidesa si no tingués por de la intel·ligència. El vici no seria del tot vici si no odiés la virtut. No és cert (el que ha dit Rosseau després de Plutarc) que quan més es pensa menys se sent; però és cert que quan més es jutja, menys s'estima. Pocs homes us posen en el cas de fer excepció a aquesta regla.