Potser avui és el dia idoni per recuperar la memòria d'un fet que va passar l'1 de desembre de 1955. Un fet que no per conegut convé divulgar, i ,és en una dia com avui en què una dona negra de 42 anys va desobeir les lleis de segregació racial dels Estats Units en negar-se a cedir el seient a un blanc en un autobús de Montgomery (Alabama). Es compleixen 64 anys d'aquest gest de desobediència civil. Aquesta dona era Rosa Parks, modista de professió, després convertida en una icona de la lluita contra la desigualtat. El 1955 els negres havien de seure en els seients de la part posterior del vehicle. Parks es va asseure en un de la zona mitjana. Una parada més tard el bus es va omplir i el conductor va exigir a la dona i a altres tres ciutadans negres que deixessin el seu seient a altres tants blancs que es trobaven a peu dret al vehicle. Després de la seva negativa, Parks va ser arrestada i condemnada a pagar 14 dòlars, 10 de multa i 4 pels costos judicials.

El gest de Parks va ser el punt de partida d'un moviment pels drets civils als EUA. La comunitat negra de Montgomery va boicotejar l'ús dels autobusos de la localitat, una acció liderada per Martin Luther King. El 13 de desembre de 1956 el Tribunal Suprem va declarar il·legal la segregació racial als autobusos, restaurants, escoles i altres llocs públics. Anys després, el 1964, el president demòcrata Lyndon B. Johnson va aprovar la Llei de Drets Civils, moment clau per a la igualtat de drets en els EUA.

Rosa Parks va morir el 24 d'octubre del 2005. Parks va rebre el 1969 la Medalla d'Or del Congrés, el màxim reconeixement civil del país. Barack Obama, el primer president negre del país, va visitar l'abril del 2012 l'històric autobús, que està exposat al museu Henry-Ford. Després de la mort de Parks, i quan Obama era tan sols un prometedor senador del Partit Demòcrata, la va recordar com "una heroïna nacional".

El juny de 2021 el Departament del Tresor dels EUA va donar a conèixer que una dona apareixerà en el nou bitllet de 10 dòlars. Serà la primera vegada que un rostre femení il·lustre en 119 anys d'història d'aquesta divisa i seran els ciutadans els que amb els seus vots triïn la dona que apareixerà en el bitllet. Entre les candidates, es troba Rosa Parks, i mereixeria ser ella l'escollida. L'acció de Rosa Parks, demostra que des del pacifisme, des de la serenitat, amb fermesa és poden assolir objectius que semblaven inabastables, que per cometre actes de valor no cal embolicar-se a trets amb ningú o adoptar decisions suïcides, n'hi ha prou simplement amb negar-se a aixecar-se d'un seient d'un autobús, es tracta de mantenir la dignitat d'una persona, i Rosa Parks, ho va fer fa 64 anys, i té molt de mèrit. I aquí n'hi ha que no saben que és això de la dignitat, ni la seva ni la dels demés.
Hi ha una altra Rosa Parks, no tan reconeguda: Claudette Colvin.