CENTENARI D'UN POETA JOVE

Joan Salvat-Papasseit “és un poeta jove”, assegura la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, i ningú s’immuta perquè celebrem el centenari de la seva mort, quan només tenia trenta anys i la tuberculosi va estroncar la carrera poètica del que anys més tard va ser “el gran lletrista de la nova cançó”. I és que, amb permís de Màrius Torres –mort el 1942 als 32 anys– o de Bartomeu Rosselló-Pòrcel –mort el 1938 als 24–, els altres poetes joves que es va endur la mateixa malaltia, Salvat va aconseguir saltar totes les barreres i arribar a tots els públics, primer a partir dels seus llibres, però quan va agafar més empenta va ser quan el van començar a musicar als anys seixanta: avui es compten més de 500 cançons que fan servir obra seva, des de la partitura d’alguns poemes de La rosa als llavis que va fer Eduard Toldrà el 1936 –algunes de les quals va cantar i enregistrar Montserrat Caballé el 1963– fins a les versions que van publicar el 2022 la mezzo Marta Valero, el pianista Albert Guinovart i el guitarrista Izan Rubio al disc Cançons del segle XX (Picap), passant per les tan conegudes d’Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat o Ramon Muntaner entre tants altres, i les novetats que vindran durant l’any.

Arretxe ha recordat que Salvat “no va tenir estudis, només lectures, i segurament això també el va fer més atrevit en les formes. Un poeta que reivindica la figura del poeta en majúscules, i que representa, també, un avantguardisme avançat a Europa, en fons i forma. I un poeta , finalment, revolucionari en el seu vessant polític i social, també en la seva poesia”.

El comissari de l’Any Salvat-Papasseit, Ferran Aisa, ha volgut incidir en el fet que malgrat tot, hi ha hagut èpoques que l’obra de Salvat ha quedat una mica al marge, i per això també celebra la multitud de publicacions que ja han començat a arribar a les llibreries i els actes que s’han organitzat. Aisa, coautor amb Mei Vidal de diversos llibres sobre Salvat –entre els quals hi ha una biografia–, ha estat l’encarregat d’explicar les objectius de la commemoració: “Restituir-lo com a referent dels poetes joves; oferir reedicions, noves edicions i traduccions; retornar els seus poemes a la posició preferent que han tingut en el món de la música, i, finalment, mantenir viva la flama dels seus poemes als centres d’educació i fer que els joves alumnes gaudeixin de l’avantguarda creativa dels seus cal·ligrames”.

Una de les coses que han destacat tant Arretxe com Aisa és que en aquest cas el pes de les activitats no recau, com en altres casos, en la mateixa ILC com a organitzadora, coordinadora i aglutinadora. Hi ha actes institucionals, sí, com el que es farà al juliol amb Enric Casasses i Pascal Comelade, igual com es farà un acte al Parlament per Sant Jordi i es batejarà un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat amb el nom del poeta, però hi haurà multitud d’espectacles i presència seva en festivals, començant per la gira a la Xarxa de Teatres d’Ateneu de l’espectacle de Tomàs de los Santos i l’actriu Elsa Tronchoni en el marc del festival Barnasants, o la seva presència als festivals de poesia de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida (amb espectacle de la poeta Meritxell Cucurella-Jorba, el raper Valdivia i el percussionista Davitillu), la fira de llibres i vins L’Ensofrada (Marçà, al Priorat), la Litterarum d’espectacles literaris (Móra d’Ebre) o la interpretació en diversos concerts que combinaran la música de Toldrà amb una nova creació composta el 2019 per Gerard López Boada i també dedicada al poeta.

En el vessant acadèmic, a més, hi haurà nombroses trobades, però aquí s’hi ha implicat força el Departament d’Educació, que s’esforçarà per dur l’Any Salvat-Papasseit als centres educatius, justament quan la seva obra fa uns anys que ha desaparegut de les lectures obligatòries que van ser una porta d’entrada de diverses generacions, Hi ha previstos tallers adreçats als estudiants de moltes escoles i instituts, moltes d’ells a partir de les programacions de les biblioteques, on l’any se celebrarà especialment, ja que també organitzaran clubs de lectura –amb formació específica per als conductors a càrrec de la xarxa Espais Escrits–, recitals i activitats de tota mena i per a tots els públics. La ILC, de fet, ha creat un web on es pot consultar tot el catàleg –en creixement constant–. També es faran jornades i conferències a les universitats, a l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Guillem Viladot, Lo Pardal, a Agramunt, el Centre de les Arts Lliures, Fundació Joan Brossa, la Fundació Palau o el MUHBA, entre d’altres. I encara la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida ha incorporat al seu corpus digitalitzat l’única primera edició que li faltava, la d’Óssa menor, i ja és a disposició del públic. La Biblioteca de Catalunya, d’altra banda, digitalitzarà tota la documentació del fons Salvat-Papasseit i la posarà en obert, fet que celebrarà amb un acte al juny amb Ferran Aisa, Manuel Guerrero, Dolors Marín, Miriam Reyes, Myriam Soteras i Joan Vinuesa.

I si normalment aquestes celebracions van acompanyades d’alguna exposició, enguany en seran ni més ni menys que set, des de la comissariada per Aisa mateix a la que li dedicaran la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges o la Fundació Josep Pla, passant per la de poemes il·lustrats organitzada per l’Institut Joan Salvat-Papasseit i la biblioteca La Fraternitat o la de l’entitat Foto Torroella. - Francesc Bombí Vilaseca.

Tinc un exemplar en català/castellà del 1972, i també un bloc on podeu trobar uns quants poemes de Joan Salvat.  Veure'm com va el seu centenari.