José Antonio Marina va publicar un llibre que va titular Biografia de la inhumanitat, on advertia que l'agressivitat incontrolada de la política, el menyspreu de l'adversari i l'afany del poder a qualsevol preu ens estan conduint irremissiblement a un malestar civil, que encarna seriosos perills per a la societat.

En els darrers dies, estem assistint a una escalada de declaracions, sovint sense cap prova, que resulten un acte d'irresponsabilitat molt preocupant. L'escàndol de les comissions per la compra d'una partida de màscares, que ha posat a la picota l'exministre José Luis Ábalos, s'ha convertit en un xafarranxo descomunal, quan la Fiscalia no ha trobat fins ara cap indici per incorporar-lo a la querella . Però el PP ha sortit en tromba i Feijóo ha dit públicament al Senat que “hi ha un setge a Sánchez cada vegada més estret”, cosa que és lleig, doncs, si ho creu, hauria de ser més explícit, i sobretot hauria d'aportar proves davant dels tribunals.

José Antonio Marina va escriure que la política intel·ligent és saber transformar els conflictes en problemes. La diferència és que al conflicte dues forces xoquen i una s'imposa, mentre que en el problema es busca una solució pactada. Alguns sentim nostàlgia dels moderats i recordem decebuts quan Feijóo va arribar a Madrid per calmar els ànims i rebaixar tensions. Però hem tornat a l'Espanya que va pintar Goya al Duel a garrotades, que no és la que va prometre aquell gallec raonable.

El 1961 Visconti va estrenar la pel·lícula Rocco i els seus germans, i el 2024 Santiago Segura (Torrente) ha estrenat Koldo i els seus germans. La diferència és notable. Berlanga trauria suc del vodevil. Qui ha encertat en el diagnòstic d'aquest maleït embolic, és Lluis Bosch. Llegiu el seu escrit: Koldo y la realidad.