Ja som al 12 de març i d’aquí a set dies serà Sant Josep. I si som a dotze de març, vol dir que servidoret avui compleix 79 primaveres. De res. Bé, anem al tema valencià. Com cada any, els forasters que vagin a València per les Falles podran visitar els indrets més interessants de la ciutat: el Micalet, la llotja de la Seda, el mercat Central, les Torres de Serrans, la de Quart, la Ciutat de les Arts i les Ciències. L'Albufera, i.... enguany podran, a més, fer-se selfies davant de l’edifici que el 22 de Febrer es va incendiar al barri de Campanar. És l’última moda entre el turistes que visita la que al No-Do en deien “la capital del Túria”. Tan sols dos dies després de l’incendi, un fotimer de xafarders ja es fotografiaven amb la casa carbonitzada de fons. Els veïns de la zona se’n fan creus, de tanta insensibilitat. ¿Com es pot ser tan malànima per viatjar des d’altres poblacions només per contemplar les restes de la catàstrofe, i retratar-s’hi per, tot seguit, penjar les imatges a les xarxes socials i aconseguir uns quants likes. ¿I per què no haurien de fer-ho si cada cop que hi ha una desgràcia un munt de persones fan el mateix? L’11-S del 2001 ho van fer els turistes que eren a Nova York i, des de la costa de Brooklyn, es fotografiaven amb les restes del World Trade Center al fons, fumejant a l’altra vora de l’East River. Fa dos anys va ser l’erupció del volcà de la Palma, a les Canàries, que va convocar un munt de tafaners. “Turisme de catàstrofe”, en diu aquests dies el diari Levante. Només quan el diluvi universal no va ser possible anar a visitar el lloc de la catàstrofe, o eren damunt l'arca de Noè, o s'ofegaren ben ofegats. Vol dir que la ruqueria del personal ve de lluny, car per més que m'ho expliquin soc incapaç de comprendre i d'entendre què carai en treuen de fer-se una selfie davant un edifici carbonitzat on va morir gent. País, que diria Forges.