EL CAS DELS NINOTS MIGRANTS

A la foto que podeu veure en aquesta informació sembla que quatre joves subsaharians estan intentant saltar una tanca molt alta. No són persones, són ninots; i l'artista faller que ha fet la composició perseguia el que s'ha aconseguit: impactar el públic. Tant, que dissabte a la nit, un grup d'una dotzena de persones, entre elles diversos subsaharians, van intentar pujar a la tanca per baixar-los en entendre que era una burla o una escenificació inapropiada d'un drama, d'una realitat present a moltes tanques, principalment a Europa. Aquests quatre ninots estan instal·lats sobre la tanca que separa a la plaça de l'Ajuntament de València el públic de la zona de xut de les mascletàs, per seguretat. I a pocs metres de la falla municipal, una formidable oda a la pau ideada i construïda per Pere Baenas i dissenyada per Esif, un dels artistes urbans més sensibles a la crisi social. La falla està composta per dos enormes coloms i té el lema Dos coloms, una branca, és un al·legat pacifista. La dels migrants és una escena rescatada de la falla de la meditadora del 2020, la de la pandèmia que es va cremar gairebé d'amagat.

La policia nacional va haver d'intervenir davant la possibilitat que els que es van indignar amb l'escena acabessin baixant o destrossant els ninots. Va ser la mateixa policia la que va explicar als indignats el sentit de l'obra, i aquests van comprendre que la seqüència havia estat dissenyada justament per denunciar com milers de persones intenten, moltes vegades sense èxit, fugir de la misèria, de la guerra, de la fam , cap a una terra que els tanca les portes, amb tanques de gran alçada i amb mesures repressives.

El que va passar dissabte en aquesta falla confirma el poder de l'art faller, una forma de creativitat que va néixer fa més d'un segle i mig amb voluntat crítica, amb vocació irreverent, amb la necessitat de provocar en qui contempla els monuments fallers una reacció. Aquesta tradició s'ha mantingut amb alts i baixos, amb períodes de gran potència discursiva, com durant la República o durant la transició, i amb èpoques on l'art faller estava tan adormit com les portades dels diaris.

L'art faller no és objecte d'admiració entre els corrents crítics del gènere, entre altres motius perquè és efímer: tot desapareix a la Nit de la Cremà, a la nit de Sant Josep, quan totes i cadascuna de les més de 700 falles – grans i infantils– són víctimes del foc que els nostres ancestres activaven per celebrar el canvi de solstici i espantar mals esperits.

És una injustícia històrica. L'art faller ha sabut, any rere any, oferir la mirada àcida de l'actualitat política, cultural, social, econòmica, cultural i fins i tot internacional. Amb apostes vibrants com la de la falla guanyadora d'aquest any a la Secció Especial (les de més pressupost), que és l'Antiga de Campanar; una clara advertència cap als perills del canvi climàtic. Un dau: la falla guanyadora està ubicada al barri on no fa gaire va cremar l'edifici de dues torres que va provocar la mort de deu persones i centenars de damnificats.

El que va passar dissabte a la plaça de l'Ajuntament és la confirmació de l'enorme utilitat de l'art faller, de la capacitat per generar emoció i, en paral·lel, reflexió sobre el moment que ens ha tocat viure. En una festa visitada per centenars de milers de persones cada any, que troben en aquestes falles un atractiu únic per observar la bellesa, molt barroca de vegades, de la composició monumental dels ninots i les seves històries particulars.

És, finalment, una victòria per als que consideren que les falles són un exemple únic al món per impactar a l'ànima dels qui les observen. En aquest cas, de quatre ninots intentant saltar una vall al cor de València. - Salvador Enguix - lavanguardia.cat