El laboratori europeu de física de partícules CERN té previst construir un anell subterrani de 91 quilòmetres de perímetre per albergar el Futur Col·lisionador Circular (FCC), l'accelerador de partícules més gran i potent del món. Si se n'aprova la construcció, permetrà estudiar col·lisions de partícules amb una precisió i un nivell d'energia mai aconseguits abans, cosa que podria aportar respostes a alguns dels misteris no resolts de l'Univers, com ara la naturalesa de la matèria fosca i de l'energia fosca , o per què hi ha més matèria que antimatèria.

El FCC s'ubicarà en un túnel a 200 metres de profunditat a cavall entre França i Suïssa i una part del traçat passarà sota el llac Leman, al costat de Ginebra, segons les primeres conclusions de l'Informe de Viabilitat del FCC que el CERN ha fet públiques . Al seu interior circularan dues fas de partícules en adreces oposades a velocitats properes a les de la llum. En quatre punts de l'anell, es provocaran col·lisions frontals entre les partícules guiant-les amb imants.

En llegir aquesta notícia que publica Josep Corbella a la vanguardia, he recordat les prediccions de dos científics sobre l'efecte del col·lisionador d'Hadrons quan es va posar en marxa el primer el 2008. Hauria estat la fi de la humanitat la que preveien els científics Walter Wagner i Luis Sancho nord-americà el primer i espanyol el segon, que deien que la posada en marxa del 'Gran Col·lisionador d'Hadrons CERN' a (Suïssa) tenia un 75% de possibilitats de generar un forat negre que s'empassaria la terra sencera. L'aparell és com una tuneladora d'aquestes del metro de Barcelona, però a la bèstia, molt al bèstia. Jo no entenc de totes aquestes coses i suposo que aquest parell de científics ho deien de bona fe, ja que si hagués passat només els serviria per dir a última hora, ja ho dèiem!, però en no ser així es diria que han quedat lleugerament desacreditats per una bona temporada. I és que l'accelerador ja fa temps que funciona i de moment no ha passat res, ni es preveu que passi, a banda de costar uns dos mil milions d'euros. De fet seria el final perfecte i el que es mereixeria una espècie tan miserable i perjudicial com la nostra, uns espècimens que volen jugar a ser déu, que es creïn els amos de l'univers i en un acte de suprema inconsciència aconseguissin que se'ls empassi per a sempre la seva pròpia obra, a ells ia la resta del planeta. Seria com una mena de No creació o d'un big bang a la inversa, un digne final per a uns indignes. Però no defallim que encara hi ha un lloc per a l'esperança: El futur col·lisionador circular de CERN que Vorbella ens presenta, de moment, només és un projecte pendent de ser aprovat. Potser quan estigui acabat i en funcionament sí que s'ens empassarà del tot.

Si em deixessin triar, aquest seria el final que escolliria pels homínids, desaparèixer sense deixar el més mínim rastre, com si mai haguéssim existit, no quedaria absolutament res del nostre pas per allà baix, només les ones escampades per l'espai que hem anat escampant durant anys i que en cas que algú les captes els portarien enlloc. Només demanaria com a últim desig, escoltar les Walkiries de Wagner al moment final de la desaparició total, llàstima que no pogués filmar-ho Francis Ford Coppola.

L'e-coli o un microbi així també estaria bé, com més petit millor, però el problema és que això deixaria rastre i la gràcia del forat negre és que no en deixaria cap, seria com si mai haguéssim existit, i, com diria José Saramago : l'Univers mai sabria que Homer va escriure la Ilíada i un altre Homer, més important encara, el Simpson, treballava en una Central a Springfield.