EL PRIMER ATEMPTAT GIHADISTA A ESPANYA

L'autoria del primer atemptat gihadista a la història d'Espanya continua sent un misteri sense resoldre i encara avui té més preguntes que respostes. No va ser a 4 trens de rodalies, en hora punta, a l'Estació d'Atocha un 11 de març de 2004, sinó a mitjans dels anys 80 al restaurant "El Descanso" i va deixar 18 morts i 82 ferits. No s'ha pogut determinar mai qui va cometre aquell atemptat, tot i que va ser reivindicat per quatre grups terroristes.

Va passar el 1985, 19 anys abans, un 12 d'abril cap a dos quarts de deu de la nit, a prop de la base militar de Torrejón de Ardoz. Van morir 18 persones i hi va haver 82 ferits. Tot i que en uns dies faran 39 anys, segueix sense saber-se la seva autoria.

El balanç del nombre de víctimes va ser l'únic que va quedar clar, 18 morts de nacionalitat espanyola, i 82 ferits, 14 dels quals eren nord-americans. Precisament, que el restaurant fos freqüentat per militars nord-americans de la base nord-americana de Torrejón de Ardoz va fer pensar que l'objectiu no eren espanyols sinó americans. Tot i que, l'hora en què es va perpetrar l'atemptat, cap a dos quarts de deu de la nit, no feia viable aquesta hipòtesi, ja que era massa tard perquè hi hagués militars americans sopant.

Tampoc no es va aclarir quin tipus d'explosiu es va detonar, es va parlar des de cloratita, pentrita a trinitroluè. L'únic que es va saber amb certesa va ser que la bomba, entre 5 i 15 quilos, estava en una bossa d'esports abandonada sota la barra del restaurant, a prop dels banys.

Portadas de ABC de las ediciones de Madrid y Sevilla. 14 de abril de 1985.

Però la veritable incògnita del tercer gran atemptat de la història recent d'Espanya, només superat per l'M-11 amb 190 morts i el d'Hipercor amb 21, continua sent qui ho va fer. Passaven les hores i ningú ho reconeixia, fins que van començar les primeres reivindicacions. Entre elles, hi havia la de Jihad Islàmica. Ho va fer mitjançant una trucada telefònica anònima a la delegació d'una agència internacional de notícies a Beirut. Es deia que continuarien perpetrant atemptats fins que l'últim soldat israelià marxés del Sud del Líban.

A més, al comunicat s'afirmava que era una represàlia per les matances a Bir al-Abed, un barri xiïta d'aquesta ciutat on l'explosió d'un cotxe bomba havia provocat la mort de 92 persones, 4 dies abans. Els integristes xiïtes directament van acusar Israel i els Estats Units d'estar darrere d'aquesta massacre.

El problema va venir perquè no van ser els únics a reivindicar-ho. Es van trobar sobres de sucre on hi havia la paraula "Waad", promesa, usada pel Front Popular per a l'Alliberament de Palestina-Comandos Especials (FPLP-CE), una escissió de l'OLP, per reivindicar els seus atemptats. De fet, a les primeres investigacions es va apuntar Hamza Tirawi, un militant d'aquest grup.

I no només això, sinó que, també, ho va reivindicar en un comunicat on es deia que lamentaven la mort d'espanyols que hi eren de manera accidental, segons va recollir El Periódico. Hipòtesi que finalment va ser descartada en no produir-se cap detenció. També es va sospitar d'ETA. La raó va ser perquè la banda terrorista basca s'havia declarat Anti-OTAN, i precisament la proximitat a la base americana els havia convertit en els primers sospitosos, segons va recollir la premsa del moment. A més, cal no oblidar que aquells anys Espanya vivia els anomenats «anys de plom d'ETA».

Tot i així, i seguint la hipòtesi que els seus autors fossin espanyols no es va descartar el GRAPO. Algú amb la veu distorsionada va trucar a una emissora d'Antena 3 dient que ho feia en nom d'aquest grup. El comunicant va lamentar que l'atemptat no hagués passat a tres quarts de nou del matí, hora prevista, quan el local hagués estat ple d'americans, segons explicava el diari El País.

Curiosament, el 2005, vint anys després, un supervivent de l'atemptat veu una fotografia a la premsa de Mustafà Setmarian Nasar, un cap d'Al-Qaida detingut aquell mateix any al Pakistan, i ho reconeix. Assegura que va aixecar les sospites des del principi i diu que el va veure dipositar una bossa al lloc de l'explosió.

Inicialment, la policia no ho pren gaire seriosament. Però la revisió del sumari fa que s'adonin que altres testimonis assenyalen un sospitós amb característiques similars. Igual que, segons Interviú, alguns militars nord-americans que hi van ser i que van ser sotmesos a sessions d'hipnosi per recordar detalls que poguessin donar llum, també, ho assenyalen.

Darrere d'aquesta pista es torna a reobrir la causa. El jutge Baltasar Garzón dicta una ordre internacional de cerca i captura, però continua estant en parador desconegut. Algunes fonts creuen que pogués estar a Guantánamo i altres a Síria, però, amb certesa ningú ho sap. El que sí que es coneix és que és d'origen sirià. Té la nacionalitat espanyola al casar-se amb una madrilenya amb qui va tenir dos fills. Va estar 12 anys vivint a Espanya, sense que fos detingut ni considerat sospitós d?aquest atemptat. - Autora/ Raquel G. Solís.