Antigament, després de la guerra i durant uns quants anys, el pa tenia el preu taxat i és venia a pes. (El pa és aquella cosa comestible que abans la gent anava a comprar cada dia al forner). Doncs bé, el pa en vendre's a pes, el que li mancava a la bàscula, el forner ho compensava amb un crostó, un tros de coca o un bastonet fins a arribar al pes exacte, i d'aixó se’n deia "La Torna". Ara com que el pa ja no es ven a pes llevat dels especials i es va a comprar a qualsevol lloc menys al forner, això ja s'ha perdut fa temps, i el pes ja no és obligatori, tot i que si hi ha un mínim que de tant en tant es compleix.
La torna no solia arribar mai a casa, es perdia cruspida pel camí, com es varen cruspir els corbs del franquisme la torna de Salvador Puig Antich: George Michael Welzel. La Torna, és també una obra teatral de Joglars, que agafant l'exemple de la torna del pa fa un paral·lelisme en l'execució del ciutadà polonès Georg Michael Welzel, executat juntament amb en Salvador Puig Antich sense a penes proves i per tapar una mica l'execució de l'anarquista català.


Tenia entès que Georg Michael Welzel era ciutadà polonès, o així s'havia explicat el seu origen, però sembla ser era originari de l'Alemanya oriental, només que ser detingut va declarar ser d'origen polonès.
D'aquella farsa de judici i l'execució fa 50 anys avui 2 de Març, i aquella colla de bèsties assedegades, ni tan sols varen tenir la decència d'afusellar-lo com li pertocava en ser un jutjat militar el qui el va condemnar, fins en això varen ser menyspreables i el varen assassinar al garrot vil, enmig d'una lenta agonia. Eta m'ha matat, li va dir Salvador a sa germana en assabentar-se de la voladura de Carrero Blanco. 
 Suposo que molta gent jove no en deu saber res d'en Salvador Puig Antich, i caldria recordar (ja s'ha fet) la seva figura i el seu injust judici i assassinat posterior.