LA GUERRA QUE VOSTÈ NO VEU


El 30 de desembre del 2023, a Londres va morir John Pilger, reporter australià radicat a Anglaterra, Pilger, fou l'autor del documental "La Guerra que vostè no veu", en el qual presenta a diversos actors del camp de batalla mediàtic actuant, mentre l'espectador no s'imagina que és bombardejat amb descàrregues de mentides i manipulacions hertzianes. El documental és de 2017 pero encara que sigui com a homenatge a Pilger val la pena visionar-lo, segueix sent de rabiosa actualitat.

"La guerra que vostè no veu" és el segon llargmetratge documental de John Pilger per al cinema, en una cursa en què ha produït més de 56 documentals de televisió. Se centra en el paper dels mitjans de comunicació en la guerra. La televisió és la font principal d'informació per a la majoria de la gent. A Gran Bretanya, una gran part del periodisme de televisió està dedicat a crear una mena de mitologia de la "objectivitat", la "imparcialitat", i l'"equilibri". La BBC ha elevat aquests principis a una mena de causa noble i desinteressada, cosa que li permet transmetre visions preferides pel "establishment" vestides amb una vestimenta de notícies. Això ens permet entendre per què la propaganda en les societats lliures, com la Gran Bretanya i els Estats Units, és molt més eficaç que en les dictadures. Mentre els periodistes "professionals", especialment els organismes de ràdio i televisió, es presenten falsament com una espècie neutra, la veritat no va a tenir cap possibilitat de imposar-se. Si no hi ha flux lliure d'informació, no hi ha democràcia. Sense un públic informat, les autoritats polítiques o empresarials no poden ser obligades a retre comptes, i si no rendeixen comptes, es corrompen molt aviat.

Això segurament ajuda a explicar per què tantes persones en els mitjans de comunicació tot just podien contenir la seva fúria per les filtracions de Wikileaks: «Com s'atreveix aquest tipus que no pertany a cap dels nostres" clubs "a interposar-se en el dret que tenen els mitjans per ser utilitzats, afalagats i mentits? ». Els mitjans de comunicació no canviaran mentre no canviï la seva estructura. Un diari de Murdoch, o un dels seus canals de TV sempre reflectissin els interessos rapinyaires de Murdoch. En el fet que l'Internet proporcioni una informació alternativa sobre la guerra, això ja està succeint. La majoria dels millors reportatges sobre l'Iraq van ser publicats a la web -per part d'aquells com Dahr Jamail i Nir Rosen, i "periodistes ciutadans", com Jo Wilding. I ja està succeint on probablement és més important: en els centres mateixos del poder, on, segons sembla, gairebé tot està sent filtrat i publicat a la web, i tant de bo que això continuï per molt temps.
"Avui dia tenim notícies les 24 hores del dia. Les frases d'impacte mai s'aturen. I les guerres mai s'aturen. Iraq, Afaganistán, Palestina ... Aquesta pel·lícula és sobre la guerra que vostè no veu. Basant-me en la meva experiència personal com a corresponsal de guerra, estudiarem principalment la televisió centrant-nos en els canals més populars dels Estats Units i Gran Bretanya. La pel·lícula indagarà quin és el paper dels mitjans en les guerres de rapinya com les de l'Iraq i l'Afganistan, per què molts periodistes toquen els tambors de guerra no obstant les mentides dels governs, i com els crims de guerra han estat narrats i justificats si són crims. "John Pilger
També parlen del paper de Wikileaks i Bradley E. Manning, jove analista d'intel·ligència de l'Exèrcit dels Estats Units. La seva persona ha cobrat notorietat internacional a causa que, segons els seus denunciants, hauria estat qui va filtrar en el lloc d'Internet WikiLeaks un vídeo de l'exèrcit dels Estats Units en el qual es veu com un helicòpter nord-americà mata un grup de civils a l'Iraq, entre ells dos periodistes iraquians de l'agència Reuters. És sospitós a més d'haver filtrat altres documents classificats sobre les guerres de l'Afganistan, coneguts com els Diaris de la Guerra de l'Afganistan, i de l'Iraq, així com uns cables diplomàtics de les ambaixades nord-americanes al voltant del món. Per aquesta raó va ser acusat formalment pel Pentàgon, empresonat a Kuwait i després traslladat a una presó militar en EE. UU. on encara espera l'inici d'un judici marcial. - expresionbinaria

Publica un comentari a l'entrada

12 Comentaris

  1. Se llaman daños colaterales...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso de los daños colaterales, es jodido, porque afectan a mucha gente inocente. Es jodido morirse, pero si encima es por culpa de un daño colateral, ya es pa cagarse.

      Una abraçada.

      Elimina
  2. Hay muchas guerras que no vemos y además no queremos ver. Mira en África.

    ResponElimina
    Respostes
    1. África y más. La que más me impactó por ignorada fue la de Txetxenia. La señora que me lleva lo de informática es de Armenia, y me ha contado muchas cosas que no he visto reflejadas en ningún medio.

      Elimina
  3. Nadie quiere ver la verdad de la guerra, yo misma ahora mismo, he visto unos minutos de esta película que sin duda tiene un grandísimo valor y no he sido capaz de pasar de los primeros minutos...lo terrible es que como con el resto de la infromación se manipule y se use como comenta en el documental, para " vender" la guerra a la gente apelando a sus emociones y se publiquen mentiras o se oculten crímenes de guerra que aun sin saber la verdad, todos sabemos se producen.. Si cuando no se cometen crímenes nos mienten, en la guerra, que todo son crímenes. En fin, un abrazo muy fuerte. Vivimos tiempos muy oscuros.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y más oscuros que padece se van a volver. El problema de a guerra es que no hay buenos y malos, todos son culpables por acción o por omisión.

      Un abrazo!

      Elimina
  4. Ah! y muchas gracias por el documental.. cuando me vea con ánimos, ya sé donde está: )

    ResponElimina
    Respostes
    1. El documental es muy duro, pero es la realidad, y por más que digan, uno no acaba de acostumbrarse a tanta violencia.

      Elimina
  5. Off-topic: Lletres grosses- No era un joc; era una cagada que tingut de rectificar des del telèfon per què no era a casa. No vegis... Faltaba un tancament d'etiqueta ( )

    ResponElimina
  6. Opino que no es pot posar l'accent sobre un exèrcit o un país. Tots han comès atrocitats, si bé és veritat que els uns més que els altres. Em sembla que malauradament, ningú no té autoritat moral per recriminar res a un altre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no és de cap exercit si que té autoritat moral.

      Elimina