L'experiment de la cova dels lladres és tot un clàssic al camp de la psicologia social. Aquest va estudiar i analitzar les relacions de pertinença a un grup, les relacions de no pertinença a un grup i les relacions intergrupals. Per tant, l'experiment parteix del concepte de grup i de com les persones tendeixen a comportar-se estant dins o fora. També va analitzar les relacions que s'estableixen dins aquest grup. El psicòleg social Muzafer Sherif va ser qui va dur a terme l'estudi, observant els conflictes i les diferències que sorgien entre dos grups i analitzant el procés de cooperació i integració de dos grups que estan en conflicte i s'han d'entendre. Els investigadors es van llançar a fer aquest estudi dins de la seva fascinació pel concepte de grup. Per entendre millor això, podem definir allò que es considera grup, ja que és important per comprendre millor les conclusions de l'estudi. El grup es pot definir com una unitat social bàsica entre persones. El nexe dʻunió pot ser de molts tipus i el nombre dʻintegrants també pot variar. El que els uneix sobretot és que comparteixen un conjunt de normes i valors que en regulen el comportament propi i el dels diferents membres.

En aquest sentit entra en joc la relació de rols. És a dir, el paper que exerceix cadascun dels membres en aquest grup i el seu nivell respecte a la resta. Aquest rol fa referència a les pautes de conducta que el grup imposa i espera de lindividu en una situació determinada. Aquesta investigació es va dur a terme en un espai a l'aire lliure propietat dels boy scouts, envoltada pel Parc Estatal Cova dels Lladres (Robber's Cave State Park) a l'estat d'Oklahoma.

Durant l'estudi, Sherif va ser presentat com a guarda del camp. L'equip de l'estudi el formaven un grup de 22 adolescents homes d'11 anys amb una experiència de vida similar. Els nois van ser traslladats per autobusos en dos grups d'onze persones. Cap dels grups no sabia de l'existència de l'altre. Els nois van ser assignats en dues àrees força llunyanes entre si, de manera que durant els primers dies la presència dels “altres” va ser ignorada. Els investigadors havien tallat tots els enllaços d'amistat preexistents de cada grup, de manera que la identificació de cada noi amb el nou grup es pogués fer més ràpidament.

Els mateixos xocs van escollir el seu nom de grup, uns es van fer anomenar The Rattlers, els altres The Eagles. Després de dos o tres dies, tots dos grups van desenvolupar espontàniament jerarquies socials internes. L?experiment de la cova dels lladres constava de tres fases. La primera és la formació de pertinença, que consisteix a crear aquest sentiment de pertinença entre els grups mitjançant activitats que promouen que els membres s'hi identifiquin.

La segona fase és la de fricció. Per això es genera algun tipus de conflicte entre dos grups ja formats durant l'experiment i es crea alguna tensió també dins del grup mateix, és a dir, a nivell intergrupal.

Finalment, la tercera fase és la dintegració. El que es persegueix en aquesta fase és reunir els dos grups que estaven en conflicte per intentar que cooperin en alguna activitat i per assolir un objectiu conjunt.

Cap dels nois es coneixia abans de l'experiment, però ben aviat es va observar hostilitat entre els grups. Aquesta hostilitat es va incrementar fins al punt que l'equip de l'estudi va cessar les activitats de producció de fricció pel perill que comportava.

Com ja hem dit, en la posada en marxa de l'experiment es va comptar amb 22 nens d'11 anys de característiques socioeconòmiques similars, sense problemes a la seva estructura familiar, que van ser dividits en dos grups sense que cap sabés de l'existència de l'altre.

A la primera fase se'ls va instar a estrènyer llaços. Per fer-ho van realitzar activitats conjuntes i es van anar establint signes d'identitat, com ara banderes, samarretes i un nom per al seu propi grup.

A la segona fase, la de fricció, es va permetre als dos grups esbrinar sobre l'existència de l'altre grup. Això ho van fer per mitjà d'activitats competitives, cosa que va fer que els nens entressin en conflicte amb els de l'altre grup.

El resultat va ser que es van produir incidents entre ells, ja que es va provocar un fort sentiment de violència i rebuig cap a l'altre grup. Un cop finalitzada aquesta fase, es va començar amb la següent etapa, la d'integració. 

Per disminuir la fricció i promoure la unitat entre els grups, Sherif va idear i introduir tasques que van requerir la cooperació entre tots dos. Els reptes proposats incloïen un problema d'escassetat d'aigua, un camió de camp encallat que necessita i trobar una pel·lícula per projectar-la. Aquestes i altres col·laboracions necessàries van causar que disminuís el comportament hostil. Els grups es van entrellaçar fins al punt que al final de l'experiment els nois van insistir a tornar a casa tots al mateix autobús.

Conclusions. Aquest estudi mostra la facilitat amb què es pot conformar hostilitat entre grups ia l'interior dels mateixos i és un dels més citats a la història de la psicologia social.

Gràcies a aquest experiment es van poder establir diverses observacions. Una d'elles, a la primera fase, es va poder veure com es formen estructures i com cada persona va adquirint un rol en un grup determinat. A la fase de fricció es va observar la força que tenen els estereotips, la pertinença a un grup i com s'estableix una distància social amb un altre grup que no es considera igual. A la darrera part es va poder veure com els grups tendeixen a cooperar per aconseguir un objectiu superordinat.

En altres paraules, els investigadors de la cova dels lladres van poder comprovar com establint problemes i metes comunes es podia establir una via de resolució per als conflictes entre grups. A partir d'aquí, van desenvolupar la teoria del conflicte realista.

En definitiva, l'experiment de la cova dels lladres és molt útil per conèixer i analitzar les relacions de pertinença a un grup, les relacions de no-pertinença a un grup i les relacions intergrupals. Esperem que aquesta informació t'ho hagi deixat tot més clar!