Cap país mínimament democràtic no es pot permetre que el poder judicial perdi l'autoritat que sustenta la força de les seves decisions. La independència i la imparcialitat dels tribunals és el que els permet exercir raonablement el seu paper d'àrbitres dins de l'estat de dret. Si s'enfanguen en la lluita política i prenen decisions guiats per interessos ideològics o estratègics, deixen automàticament de merèixer respecte. En comptes de ser els guardians de la llei i els drets, es converteixen en la seva principal amenaça. Si qui obra així és ni més ni menys que el Tribunal Suprem, encarregat d'unificar doctrina i resoldre com a última instància, pot trontollar tot l'edifici del sistema democràtic.

Espanya ja fa massa temps que està a punt d'aquest precipici. Els magistrats nomenats a dit per un Consell General controlat inconstitucionalment pel Partit Popular, especialment els de la Sala Segona, controlada pel mediàtic jutge Marchena, no semblen ser conscients del mal que causen les sospites de politització de les seves decisions. O això, o són una colla d'irresponsables. La interlocutòria per la qual accepten investigar l'expresident Puigdemont per un presumpte delicte de terrorisme és un nou exemple de decisió amb més aparença política que jurídica. La ciutadania llegeix amb estupefacció uns pronunciaments inacceptables en un text judicial que només s'entendrien per la sanya contra determinades opcions ideològiques o el desig d'interferir a la vida política del país.

Per aconseguir els seus propòsits, els nostres jutges han de començar per desdibuixar el concepte de terrorisme. Per això sostenen que el terrorisme és una cosa que “s'amplia i es diversifica de manera gradual i constant”. Per això creuen que el legislador ha d'anar ampliant el concepte de terrorisme. I si no ho fa, ja se n'encarreguen ells. Aprofiten que des del 2015 el terrorisme al Codi Penal es defineix de manera àmplia, incloent-hi múltiples actes que alteren greument la pau pública, per inventar un delicte que permet al jutge apreciar terrorisme en qualsevol moviment polític que causi desordres públics.

En el nou concepte de terrorisme ja no cal “l'acceptació ideològica dels postulats de grups concrets que persegueixin la subversió de l'ordre constitucional”. En comptes d'això, segons la Sala del jutge Marchena, es pot anomenar terrorista qualsevol protesta que “a través de l'espectacularització” causi “un greu desassossec” a la ciutadania. S'obre així la porta que els nostres tribunals, quan els interessi, qualifiquin de terrorisme qualsevol protesta política dissident. Els actes violents necessaris també se suavitzen. En aquest cas, el Tribunal Suprem considera que els manifestants catalans convocats per Tsunami Democràtic “van emprar instruments perillosos i artefactes de potència destructiva similar als explosius, com ara extintors d'incendis, vidres, làmines d'alumini, tanques, carrets metàl·lics o portaequipatges”. Equiparar un carretó d'equipatge amb una bomba és un absurd per a qualsevol... Excepte per als jutges del Suprem quan volen fer política.

Després de concloure que qualsevol protesta la ideologia de la qual no comparteixin els nostres senyors magistrats pot ser terrorisme, la interlocutòria també destaca que Puigdemont és el terrorista en cap perquè... hi ha missatges que diuen que l'avisarien de les manifestacions de Tsunami Democràtic. O sigui, que si els esvalotadors terroristes t'avisen que hi ha manifestacions, et converteixes en el seu cap. 

En general, la lectura d'aquesta interlocutòria, carregada d'insinuacions tendencioses, causa rubor pel seu absolut menyspreu a la lògica jurídica. El Tribunal Suprem està desfermat en la seva croada contra el Govern i els independentistes i no s'entreveu cap manera de frenar-lo. La manca de decència processal arriba fins i tot al punt de recolzar-se en els arguments d'un grup de fiscals sediciosos abans que a l'informe presentat pel fiscal competent en el cas.

Decisions d'aquest tipus, amb una aparença evident de parcialitat, resulten inacceptables en un sistema democràtic. Els jutges del Suprem, designats per un òrgan polític, volen fer política sense presentar-se a les eleccions. A més, ho fan amenaçant de drets tan essencials com el de protesta i la presumpció d'innocència. Els que realment creen desassossec i terror a la societat són aquest tipus de magistrats, però no sembla que per ara responguin per això. - Manuel Castells  ctxt.es