Sovint s'atribueixen a Pedro Sánchez dots maquiavèl·liques. Clar error de qui no ha llegit al florentí, o si l'ha llegit no l'ha entès. Maquiavelo és un personatge sovint malentès a Espanya. A principis del segle XVI, Nicolas Maquiavelo va sentar les bases de l'autonomia del pensament polític respecte al pensament religiós. Amb Maquiavelo, la relació entre governants i governats comença a explicar-se com una realitat en si mateixa, sense intervenció del que és diví. Maquiavelo va ser una enorme figura intel·lectual que a Espanya seguim confonent moltes vegades amb la simple astúcia. Ja voldria ser maquiavèl·lic Sánchez en aquests moments, ja que és possible que en un rampell de subjectivitat i sentimentalisme hagi comès un seriós error polític. No serà fàcil que el lideratge socialista surti enfortit d'aquest episodi, encara que l'escuma dels dies sigui avui favorable al president. Els seus estan mobilitzats i possiblement en tindrem notícia a les properes eleccions catalanes. Crec que no cal dibuixar un croquis sobre l'ofensiva en marxa contra la dona del president, Begoña Gómez. Sánchez sembla haver optat per protegir la seva dona i salvar el seu matrimoni en veure la seva dona sota atac. És una reacció que l'honra, una reacció profundament humana. Sembla increïble que aquell polític que no fa ni un any va sortir a totes s’hagi buidat en nou mesos. La primera reacció a la seva carta va ser aquest tuit de Jordi Évole: “Si dimiteix, se’n va en gran, desmuntant la seva afecció al poder. Si no dimiteix, es converteix en el líder contra la política porqueria. Sempre guanya. I ho saben”. És una expressió dels temps que vivim. Els polítics són sempre un reflex de la societat. Cada cop serà més difícil combinar societats hedonistes en què la vida privada ha cobrat un gran valor, amb dirigents polítics espartans disposats a suportar molta pressió durant llargs períodes de temps. Tres dies després d'un resultat electoral que semblava fet a mida del PSOE com a factor d'estabilitat, Sánchez amaga dimitir. Dilluns haurà de donar explicacions i aquestes no podran ser només de caràcter subjectiu. Misteris de la política espanyola en els temps de la màxima acceleració de la història. La dimissió en diferit n'és un clar exemple.
Enric Juliana sosté que Pedro Sánchez ja se n'ha anat, encara que dilluns anunciï la seva continuïtat al capdavant del Govern, una vegada conclòs el període de reflexió de cinc dies anunciat per ell mateix dimecres passat. Encara que segueixi al lloc, després d'haver provocat aquests dies un debat públic agitat sobre els límits de l'agressivitat política a Espanya, Sánchez haurà començat a anar-se'n en la mesura que ha enviat un senyal de debilitat a una societat acostumada a la verticalitat del poder i a mesurar la qualitat dels seus governants pel grau de resistència a l'adversitat.
Tags:
ANTERIORS
No puc veure aquest comentari com una qüestió d'estat: "Sánchez sembla haver optat per protegir la seva dona i salvar el seu matrimoni en veure la seva dona sota atac", de veritat, és que no em quadra.
Pot ser que soc més de raó que de sentimentalisme, pot ser-hi això.
Salut
Entendre-ho els que es diu entendre-ho, pocs o entenen. Però el que diu Évole crec què és el més raonable: “Si dimiteix, se’n va en gran, desmuntant la seva afecció al poder. Si no dimiteix, es converteix en el líder contra la política porqueria. Sempre guanya. I ho saben”.
Salut.
Doncs mirat d'aquesta manera...pos sí.
Salutte
Como a MIGUEL, a mi tampoco me cuadra, naaada de nada. Tienes razón, a Maquiavelo se le ha leído poco y mal, más quisiera Sánchez que parecérsele, de hecho ojalá se le pareciera, todo sería muy diferente en este país. Lo que no deja de asombrarme es el simplismo casi infantil con el que se interpreta su decisión ¿ romanticismo? ¿ que está enamorado? de verdad nos hemos vuelto descerebrados del todo! Un tipo tan frío y astuto, nunca caería en eso. Me asombra eso, igual que esta oleada de solidaridad y humanidad que de pronto ha despertado con él, desde luego sumamente efectista y que efectivamente le viene de maravilla al PSOE para las próximas elecciones ahí en Cataluña, porque a ver, puedo comprender y hasta empatizar con el difícil momento que está viviendo, por supuestísimo, ahora bien, me parece de una hipocresía supina acusar "exclusivamente" de todo a la maldad de la derecha, por usar el caso Koldo, el caso Begoña, que cuando menos y sin calificarlo de delictivo, queda mal, rematadamente mal, a la vista y como vengo diciendo, lo que está por venir de lo que haya podido ocurrir con lo encontrado en su móvil que Israel se está encargando de airear y si no al tiempo.. si todo eso hubiera aparecido contra Feijó,.. ¿ alguien se cree que el PSOE y toda la izda no lo hubiera utilizado en su contra? vamos! ya le había planteado una moción de censura sin pensárselo dos veces, no me cabe ninguna duda. Todos han jugado al juego sucio, sin excepción, el ambiente es fruto de lo que todos han sembrado, así que toda esta puesta en escena tan efectista, da un poco de repelús, más que nada por incoherencia. Pero ya sabemos que aquí siempre ocurre lo mismo, si son d mi cuerda se disculpa todo, al contrario, ni agua. Un abrazo y buen finde!
Yo creo que más bien él ha retratado al resto.
Tiempo de conjeturas y chismes de bar, algunos con visceralidad.
En cualquier caso hay quienes llevan retratándose desde hace muchos años con los rostros más feos, gente infiable.
Me hace gracia cuando tachan a Sánchez de mentiroso, como si fuera el único mentiroso del país. El PP esto lo sabe hacer muy bien, construye realidades alternativas, se centran en un tema y lo van machacando, ya sé que es muy viejo, que Goebbels era el maestro, pero estos han salido unos discípulos muy aventajados.