Europa és un gran aparador pels africans, la terra promesa. El problema és que entre Àfrica i aquest suposat paradís, hi ha l'estret, la Guàrdia Civil i la nostra intolerància. Hi ha actituds xenòfobes excessives, sobretot per part dels migrants anteriors encara que siguin interns, però sempre és així, el pitjor enemic del migrant últim, és el penúltim migrant o emigrant anterior.  No ens ha de sorprendre que a barris obrers es voti la dreta o la ultradreta com passa a França, Bélgica, Austria o Hungria. La gent és covarda, com més hagi perdut l'individu, a conseqüència de la seva manca d'educació, de les seves circumstàncies personals o laborals, el sentit de la seva autonomia, tant més es manifesta la identificació amb el conductor, i tant més la necessitat infantil de suport es disfressa amb la vestidura de sentir-se un amb el Líder ultradretà. El petit burgès reaccionari es descobreix a si mateix en aquest líder, en l'Estat autoritari i, a causa d'aquesta identificació, se sent el defensor de la nacionalitat i de la nació per damunt de tot, de la mateixa manera que a l'obrer, aquest líder li diu exactament el que vol sentir, i el seu discurs extrem el complau perquè omple en el fons totes les seves petites misèries. Però això no és racisme, és por, por a l'altre, el desconegut, a l'acabat d'arribar que amenaça el seu mal estat del benestar; però és l'única cosa que tenen burgesos i obrers, i els migrants són l'amenaça als seus mesquins interessos.  Tractar-los de racistes a uns i altres, és una obvietat, car tots som racistes, és la por a l'altre, al desconegut, forma part de l'essència humana, i cal recordar que l'altre, som nosaltres pel desconegut que també ho és de racista. El problema dels migrants no és el racisme, car aquest racisme només és l'excusa per justificar la intolerància i l'autoprotecció de l'individu davant el seu estatus, per minso que sigui. Podem repetir que no som un país racista les vegades que vulguem per intentar convèncer-nos, seguirà sense ser veritat i continuarem sent un país amb el racisme  institucionalitzat. Podem dir que els insults a Vinicius i altres esportistes és cosa de quatre exaltats, quan sabem que aquest racisme està enquistat en la nostra societat. Però també podríem recordar el fet que a penes ho estudiem a les nostres escoles no esborra de la història el fet que Espanya va abolir l'esclavitud a la península el 1817, encara que es va mantenir sota altres denominacions a ultramar, i grans fortunes d'aquest país es van fer sobre el tràfic d'éssers humans. No parlar-ne i negar-ho constitueix la primera forma de racisme. Del racisme primigeni. El problema de l'arrel del racisme és l'adversativa: jo no soc racista, però...