LA CONFIANÇA FA FÀSTIC

La història de Pedro Sánchez és plena de cops d'efecte. Fins i tot els seus detractors més severs es rendeixen davant la seva gran capacitat estratègica de treure conills del barret de copa en condicions impossibles i tornar a la vida quan estava mort i enterrat. Per això quan ahir va anunciar que obria un procés de reflexió intern per saber si valia la pena continuar al capdavant del Govern per la campanya d'assetjament que està patint la seva dona, Begoña Gómez, no n'hi va haver pocs que van pensar que estàvem davant d'una nova estratagema del rei de la resiliència. Sánchez s'ha donat de termini fins dilluns que ve per donar a conèixer la seva decisió definitiva. L'anunci del president és inèdit. La majoria de primers ministres o caps de govern que s'han trobat en una situació crítica opten per dimitir o aguantar fins a l'últim dia. És estrany que un dirigent d'aquest nivell obri un compàs d'espera a la seva agenda pública i deixi el país durant quatre dies. Si algú ho pot fer segurament és Sánchez, el mateix que va ser derrotat pel seu partit i va aconseguir recuperar la secretaria general, o qui va avançar unes eleccions generals l'endemà de perdre de manera rotunda unes autonòmiques i municipals. Tot i això, sembla molt difícil que Sánchez pugui comparèixer dilluns per dir que s'ho ha pensat millor i seguirà al capdavant del Govern. L'entorn del president admet que estava molt tocat anímicament per la campanya empresa contra la seva dona per alguns mitjans amb el suport del PP i Vox. La cirereta va ser l'anunci de la demanda de 'Manos Limpias', una organització que ja va asseure a la banqueta la infanta Cristina, i l'inici de diligències per part d'un jutge. La carta en què va anunciar la seva decisió va ser escrita pel mateix president, i hi denuncia l'existència d'“una coalició d'interessos” que es valen “de tots els mitjans al seu abast per destruir personalment i políticament l'adversari”. Benvingut al club. Això ja ho van patir al seu dia polítics independentistes a l'operació Catalunya. Què passarà dilluns? Sánchez és sincer en la queixa, però no deixa la porta oberta de dilluns per a res. Entre seguir o dimitir, sempre hi ha el camí del mig d'una qüestió de confiança. - Jordi Juan a la vanguardia. Diu la dita que la confiança fa fàstic, però a vegades d`una situació complexa en pot sortir una bona solució. La solució podria ser José Luis Rodríguez Zapatero?. No se en quina situació està per poder aspirar a la presidència del PSOE i del Govern, pero podria ser una bona solució.