Gilles Lipovetsky és un filòsof i sociòleg francès nascut a París el 1944. Les seves obres es dediquen a analitzar la societat postmoderna actual, com al seu llibre L'era del buit. Els temes que tracta són: la deserció dels valors tradicionals, l'hiperindividualisme, el narcisisme, el consumisme, l'hedonisme i l'apatia d'aquesta societat. Lipovetsky s'ha destacat com un dels intel·lectuals més rellevants del segle XXI i ha estat guardonat amb molts premis i distincions, com ara la Legió d'Honor.

  • La felicitat és l'estat de l'ànima lliure del pes de les coses, d‟ambicions, de totes les pors que inspiren el futur i el més enllà.
  • No m'agraden aquests intel·lectuals que critiquen sense parar el sistema capitalista, però després no poden viure sense els seus mobles de disseny, els cotxes de luxe i els smartphones.
  • La infiltració de la moda al sistema econòmic ha alterat els nostres valors. És un model fonamentat en el desig i la seducció, el canvi permanent i el consum com a objectiu vital.
  • Els partits extremistes venen fum. Si “Podem” convenç és només per la desesperació de la gent davant d'una situació insuportable.
  • El postmodernisme no és més que un grau suplementari a l'escala de la personalització de l'individu dedicat al self-service narcisista i a combinacions calidoscòpiques indiferents. L'era del buit.
  • La societat hipermoderna es presenta com una societat on el temps es viu de manera creixent com una preocupació fonamental, en què s'exerceix i es generalitza una pressió temporal en augment.
  • S'ha definit la societat postindustrial com una societat de serveis, però la manera encara més directa és l'autoservei allò que polvoritza radicalment l'antiga pressió disciplinària i no mitjançant la força de la Revolució sinó per les onades radiants de la seducció.
  • A la societat hipermoderna, allò antic i la nostàlgia són arguments de venda, instruments de màrqueting.
  • No s'ha destruït la força del futur: el que passa és que aquest ja no és ideològico-polític, sinó que se sustenta en la dinàmica tècnica i científica. Els temps hipermoderns.
  • La nostra societat no coneix prelació, codificacions definitives, centre, només estimulacions i opcions equivalents a cadena. D'això en prové la indiferència postmoderna, indiferència per excés, no per defecte, per hipersol·licitació, no per privació.
  • L'autoconsciència ha substituït la consciència de classe, la consciència narcisista substitueix la consciència política.
  • En dedicar-se a reduir al màxim el temps de treball mentre planteja el temps de treball com a font de riquesa, el capitalisme és un sistema que es basa en una contradicció temporal fonamental que exclou l'home de la seva feina.
  • La civilització tecnicista necessita una ètica de futur: davant les amenaces de destrucció de la vida, cal reformular ni més ni menys que un nou imperatiu categòric: no comprometre les condicions per a la supervivència indefinida de la humanitat.
  • Totes aquestes religions profanes, portadores d'esperances escatològiques, s'han extingit.
  • El present adquireix una importància creixent per efecte del desenvolupament dels mercats financers, de les tècniques electròniques de la informació, dels costums individualistes i del lleure.
  • El capitalisme té mala premsa des del segle XIX, quan se'l comença a acusar d'arruïnar els camperols, de corrompre la salut de milions d'obrers o de crear un paisatge urbanístic espantós.
  • A totes les organitzacions, les expressions clau són flexibilitat, rendibilitat, just a temps, crono competència, demora zero: orientacions que donen testimoni d'una modernització exasperada que torna a tancar el temps en una lògica de la urgència.
  • Ironia hipermoderna: en el present és la lleugeresa allò que nodreix l'esperit de pesadesa.
  • Com menys previsible és el futur, més necessitat tenim de ser mòbils, mal·leables, reactius, propensos al canvi permanent, supermoderns, més moderns que els moderns de l'època heroica.
  • El present adquireix una importància creixent per efecte del desenvolupament dels mercats financers, de les tècniques electròniques de la informació, dels costums individualistes i del lleure.