No hem passat d'un món bipolar a un altre multipolar com expliquen els think tanks neoliberals, estem davant d'un món apolar: no hi ha pols en la uniformitat global.  - un cuento chino - Miquel Roig

- Aquí, a poques passes, a Prato, un tradicional centre de fabricació i disseny de moda situat a la Toscana, s'ha convertit no només en centre d'importació de roba des de la Xina, sinó en un centre de producció xinès. Immigrants clandestins xinesos arriben constantment a Itàlia per treballar en els milers de tallers de la ciutat -regentats també per empresaris xinesos-, que permeten produir primeres marques Made in Italy amb salaris asiàtics. Segons la BBC, a Prato hi ha avui al voltant de vint mil persones d'origen xinès treballant per salaris molt per sota dels seus homòlegs italians. A tres dòlars l'hora, o uns dos-cents dòlars per la producció de vint vestits, els estàndards de qualitat dels articles, per descomptat, són mínims i estan lluny dels exigibles a un bon treball artesanal, tot i que l'etiqueta els identifiqui amb una marca i una denominació d'origen Premium.

Aquest escrit és de 2017, però ja veieu que l'explotació laboral de les grans marques de moda a Europa ve de lluny. En l'article de l'altre dia em preguntava: Quants polígons com el llombard hi ha repartits per Europa als que no ens atrevim a mirar? Alguns no ens queden tan lluny. I és fàcil endevinar que allà dins hi passen coses similars. Però ningú intervé i segurament d'ací a set anys podria tornar a publicar el mateix article.