HISTÒRIES DEL METEORIT: SPACE-OUT

Vivim ocupant el nostre temps, esprement els segons i tractant de trobar l'excel·lència en aquesta complicada gestió del temps. No obstant això, perdem qualitats que resideixen a saber aturar-se i contemplar, de badar. A la possibilitat d'avorrir-se, a la necessitat de no fer res per recarregar bateries. A Corea del Sud no només se n'han adonat, sinó que competeixen any rere any per saber qui és el millor a no fer absolutament res. Ho han considerat com tot un desafiament.  

Els coreans tenen els índexs d'estrès acadèmic més alts i la pressió per triomfar arriba a ser extrema. No hi ha moment per aturar-se, només importa assolir l'objectiu, així fins a desenvolupar certes dificultats per aturar i oxigenar tant la ment com el cos. Han estat més de quatre mil participants els que han aprofitat el desafiament, anomenat Space-out, per comprovar el nivell de soroll de les seves ments i la terrible addicció que ens afligeix ja a tots: mantenir-nos sempre en marxa.

Aquest esdeveniment va ser creat fa cinc anys per un artista visual que ha convertit l'esdeveniment en tota una performance amb missatge crític a la societat que tenim. La prova dura 90 minuts i només cal estar quiet, mirant al buit, sense adormir-se, sense parlar i sense riure's, explica la col·laboradora, i afegeix que als concursants se'ls "revisa el ritme cardíac cada 15 minuts per veure que no hi són morts". A més, aquesta també és una part fonamental de la prova perquè guanya qui “manté les pulsacions més baixes i rep més vots de l'audiència”.

Aquesta curiosa competició s'ha expandit a altres llocs com Tòquio, Rotterdam, Taipei o Hong Kong, i pot ser que segueixi expandint-se a manera de protesta –silenciosa– davant la marxa trepidant de la vida. Pot ser que en uns anys es consideri –això de no fer res– com a part de les tasques programades. Aquest diumenge, o qualsevol altre dia festiu, si pots, crea't un space-out i dedica't un temps a perdre'l, a no fer res, a deixar caure els pensaments de la ment, a tombar-te a casa, al camp, al llit, al sofà i, sense adormir-te, estar amb tu i ningú més. Practica un space-out i respira la vida abans que ens asfixiï. Els jubilats som experts en això, i els parlamentaris europeus que assisteixen a les avorrides sessions a Brussel·les, encara més, fins i tot n'hi ha, com Margallo, que aprofiten per fer una migdiada. 

Aquesta seria una de les històries que ens avisen de la imminent arribada del meteorit, encara que lamentablement n'hi ha més. Aquest és un escrit de la BAG (brigada anti gilipolles).