Josep Pla va escriure al capítol 3 de l’Obra Completa que el català pot ser, de vegades, antipàtic, però el barceloní no ho és pràcticament mai. És per això que no s'enten que poc més d’un centenar de persones es manifestessin dijous amb males maneres i obliguessin a actuar els antiavalots perquè se celebrava una desfilada de la col·lecció Crucero 2025 de la firma Louis Vuitton al Park Güell, que va reunir un nombre reduït de convidats entre els quals figuraven nombroses celebritats. Sens dubte, ha estat un espot impressionant per a la ciutat de Barcelona, com a avantsala de la Copa Amèrica. Els arguments dels manifestants eren poc consistents: que si durant dues tardes el parc ha estat tancat al públic, que el barri no està a la venda o que la companyia ha tingut un tracte diferent del dels veïns per utilitzar l’estacionament d’autocars. No sé què ens està passant als barcelonins escriu Màrius Carol, ens sentim tan empoderats que pensem que la ciutat és nostra, quan és de tothom. Una altra cosa és que no sigui fàcil conjugar interessos i que els beneficis del turisme han de revertir als barris. Però no ens tirem pedres sobre la pròpia teulada. Entre una plàcida desfilada de moda i els borratxos comiats de solter hi ha dues maneres antagòniques d’entendre la promoció turística. No ens fem un embolic.
Mentrestant, al Japó han trobat la solució a aquest problema tan greu que tan i tant preocupa al centenar de ciutadans indignats dels tres turons que no fan una serra, de Barcelona, ho explica Monzó en el seu article d'avui.
"El mont Fuji és el més alt del Japó, una de les tres muntanyes sagrades del país, i la preferida d'en Ricard i Okanuh. A causa del seu perfil esvelt i inusualment simètric es va convertir en objecte d’inspiració per a pintors i poetes. Actualment, és una imatge molt valorada pels turistes que visiten el Japó i, evidentment, no es volen perdre l’oportunitat de fer-s’hi una selfie, just al davant, en una posa diguem-ne enrotllada.
Un dels millors llocs per fer-se-la és a Fujikawaguchiko, una ciutat als peus de la muntanya. Les hordes de turistes es concentren en un passatge privilegiat, perillós perquè hi ha força trànsit però ideal per fer-hi el mec. No cal dir que els veïns estan indignats. Viuen allà, però als turistes se’ls en refot i, com a tot arreu, no respecten res, llencen les deixalles on els sembla i s’enfilen als edificis perquè des d’allà les fotos els queden més cuquis.
Amb les gònades plenes del tot, les autoritats han pres una decisió. Aquesta mateixa setmana han instal·lat una pantalla, de malla opaca, com les que venen al Servei Estació: “rotllo malla ocultació Totaltex: 45,15 euros, IVA inclòs”. Fa dos metres i mig d’altura i impedeix la visió del mont Fuji. Els guiris ja no poden fer-li fotos. France Info recull les opinions dels turistes frustrats: “És una llàstima perquè és una foto emblemàtica”.
“Even if you just have a day in Barcelona, this is a great way to enjoy sunset before heading for some tapas!”, pregonen les guies turístiques sobre els búnquers del Carmel. Fa un any que l’Ajuntament hi va posar una reixa però ara l’al·licient és saltar-se-la. No debades és “one of the best places to visit in Barcelona”. No sé què espera el Consistori per col·locar-hi malles opaques com les que oculten la visió del Fuji i aconseguir, d’aquesta manera senzilla, que els habitants de la zona es deslliurin de la xusma"
No sé pas com s'ho faran, ja que el Fuji és omnipresent des de tot arreu i qualsevol raconet de Fujikawaguchiko. Ben cert que no tenim mesura, ni per això ni per a res. Cert també que una ciutat no és una exclusiva dels seus habitants, però per que tot això funcioni, cal que torni allò que a l'escola de la nostra infància n'era una assignatura que es deia "Urbanitat"
ResponEliminaEl Fuji té unes línies que el fan (la fan) únic (a) com a motiu fotogràfic, però a casa nostra tenim muntanyes que en aquest sentit no són gens menyspreables. Montserrat n'és un exemple, però mira, tot i que l'estil resultant és molt diferent, a mi el Montseny em fascina.
Records de l'Okanuh.
Sé de la teva devoció pel Fuji, és una muntanya perfecta i que destaca molt.
EliminaVamos a tener que ir pensando en decapitar algunos cuantos turistas para solucionar esto. En Kioto, hay un barrio precioso que se conoce como el "Distrito de las Geishas" Está repleto de estrechos callejones con un sabor medieval del Periodo Edo. Las autoridades han tenido que cerrarlo ante el bandalismo de los turistas en general y el de los autralianos como destacados.
ResponEliminaRecuerdos del capullo de Ricard.
**vandalismo, perdón.
EliminaMillor eliminar a uns quants residents gilipuà. El turisme és un gran invent.
EliminaCreo que está dicho todo, y bien dicho: ur-ba-ni-dad.
ResponEliminaNo hay más que eso.Mucha gente molesta, pero no se nota si lo dejan todo limpio a su paso, si hablan bajo, si tienen un respeto por lo que les rodea, al contrario, entonces se vuelve motivo de orgullo para la población, y no sólo no molestan, sino que se les agradece la visita.
El Carmelo se ha hecho imposible. Vivir allí es un no vivir. Lleno de mierda, orines, basura, ruidos a las tres de la mañana, con aparcamiento imposible para el vecindario y la música a tope para los botellones que dia sí y día también se organiza. Han puesto un coche de la guardia urbana, pero los fines de semana y cuando acaban el turno todo se vuelve a las andadas.
¿Cómo se arregla aquello que nos perjudica directamente?
No lo sé, pero arreglo habría de tener.
PD: Los japoneses son en esencia una sociedad limpia. No dejan mierda, ni papeles, ni grafitis; hablan bajo e intentan ser respetuosos; saben guardar cola y no molestan...pues habrá que mirar cómo los educan y de que manera, pues ese es el ejemplo.
Un abrazo
Al hilo de lo que dice Miquel. No recuerdo el título de una película japoneses que vi hace pocos meses en que el protagonista se esmera a la hora de tirar la colilla, la guarda, o al deshacerse de un papel, pero además de modo natural, como si ya tuviera integrado en su esquema mental una conducta tan natural como limpiarse el culo. ¿Llegarán los españoles alguna vez a ese plano de corrección higiénica?
EliminaEls primes en embrutar la ciutat són els residents en general. Una vegada quan les nenes anaven a l'escola vaig proposar que se'ls ensenyés urbanitat, em varen dir de tot menys bonico.
EliminaLouis Vuitton, es una empresa multinacional, que da trabajo a miles de personas y paga una gran cantidad de impuestos en todos los paises donde está presente. Cotiza en la bolsa de Paris,facturando ochenta mil millones de euros al año(80.000 millones).Por otra parte en el parque Güell ,durante el año se hacen manifestaciones de todo tipo, artísticas, sociales.No entiendo las escenas de violencia, que nos mostró TV3.Algunas personas de cierta edad por el suelo, en su enfrentamiento con los mossos .
ResponEliminaSaludos.
Los barceloneses, (los pocos que quedan) son muy raritos.´Aunque no llegan al nivel de desagradables que los parisinos. Son más pueblerinos que cosmopolitas.
EliminaHace cosa de un año, una visita al Par Güell por parte de un grupo de escolares japoneses, dió pie a que uno de ellos, de unos seiscientos aproximadamente que lo habían visitado ese día, hiciera un pequeño grafiti con rotulador en una parte del asiento jujioliano. Eso fue visto posteriormente por otro turista nipón.
ResponEliminaLo primero fueron las excusas niponas al Ay untamiento de la señora Colau.
Una llamada a la embajada por parte de este turista llevó a saber qué colegios japoneses habían visitado el parque esos días. Se investigó colegio por colegio, aula por aula y alumno por alumno. Se descubrió.
El alumno, me consta por La Vanguardia porque salió el reportaje, fue condenado a pagar el costo de la limpieza, de la que se encargó la embajada japonesa.
El resultado final es que fue expulsado del colegio.
Supongo que esa noticia, desapercibida en Barcelona, excepto para La Vanguardia, en Japón fue una primicia, primicia de la que se valió el estado para saber como se las gasta con estas cosas y que no tiene contemplaciones.
Y esta es la educación que tiene la cultura oriental: Singapur, Japón, Corea, China...Un máximo respeto por lo ajeno.
Japó no et dic que no, però els xinesos son bastant guarrindongos, almernys els que tenim regentant bars aquí.
ResponEliminaSin tratar de ser peyorativo con los otros, pero yo tampoco pondría en el mismo saco, ni para bien ni para mal a los que se mencionan. Un chino y un japonés (y sus formas culturales) se parecen menos que la de un español y un sueco. Corea (del Sur, claro) quizás se pareciera un poco más, pero aun así, la diferencia es notable.
ResponEliminaAhí voy, solo podríamos aplicar esta disciplina de urbanidad a los Japoneses. El resto, más o menos son como nosotros en general, mas bien incívicos.
Elimina