Josep Pla va escriure al capítol 3 de l’Obra Completa que el català pot ser, de vegades, antipàtic, però el barceloní no ho és pràcticament mai. És per això que no s'enten que poc més d’un centenar de persones es manifestessin dijous amb males maneres i obliguessin a actuar els antiavalots perquè se celebrava una desfilada de la col·lecció Crucero 2025 de la firma Louis Vuitton al Park Güell, que va reunir un nombre reduït de convidats entre els quals figuraven nombroses celebritats. Sens dubte, ha estat un espot impressionant per a la ciutat de Barcelona, com a avantsala de la Copa Amèrica. Els arguments dels manifestants eren poc consistents: que si durant dues tardes el parc ha estat tancat al públic, que el barri no està a la venda o que la companyia ha tingut un tracte diferent del dels veïns per utilitzar l’estacionament d’autocars. No sé què ens està passant als barcelonins escriu Màrius Carol, ens sentim tan empoderats que pensem que la ciutat és nostra, quan és de tothom. Una altra cosa és que no sigui fàcil conjugar interessos i que els beneficis del turisme han de revertir als barris. Però no ens tirem pedres sobre la pròpia teulada. Entre una plàcida desfilada de moda i els borratxos comiats de solter hi ha dues maneres antagòniques d’entendre la promoció turística. No ens fem un embolic.

Mentrestant, al Japó han trobat la solució  a aquest problema tan greu que tan i tant preocupa al centenar de ciutadans indignats dels tres turons que no fan una serra, de Barcelona, ho explica Monzó en el seu article d'avui.

"El mont Fuji és el més alt del Japó, una de les tres muntanyes sagrades del país, i la preferida d'en Ricard i Okanuh.  A causa del seu perfil esvelt i inusualment simètric es va convertir en objecte d’inspiració per a pintors i poetes. Actualment, és una imatge molt valorada pels turistes que visiten el Japó i, evidentment, no es volen perdre l’oportunitat de fer-s’hi una selfie, just al davant, en una posa diguem-ne enrotllada.

Un dels millors llocs per fer-se-la és a Fujikawaguchiko, una ciutat als peus de la muntanya. Les hordes de turistes es concentren en un passatge privilegiat, perillós perquè hi ha força trànsit però ideal per fer-hi el mec. No cal dir que els veïns estan indignats. Viuen allà, però als turistes se’ls en refot i, com a tot arreu, no respecten res, llencen les deixalles on els sembla i s’enfilen als edificis perquè des d’allà les fotos els queden més cuquis.

Amb les gònades plenes del tot, les autoritats han pres una decisió. Aquesta mateixa setmana han instal·lat una pantalla, de malla opaca, com les que venen al Servei Estació: “rotllo malla ocultació Totaltex: 45,15 euros, IVA inclòs”. Fa dos metres i mig d’altura i impedeix la visió del mont Fuji. Els guiris ja no poden fer-li fotos. France Info recull les opi­nions dels turistes frustrats: “És una llàstima perquè és una foto emblemàtica”.

“Even if you just have a day in Barcelona, this is a great way to enjoy sunset before heading for some tapas!”, pregonen les guies turístiques sobre els búnquers del Carmel. Fa un any que l’Ajuntament hi va posar una reixa però ara l’al·licient és saltar-se-la. No debades és “one of the best places to visit in Barcelona”. No sé què espera el Consistori per col·locar-hi malles opaques com les que oculten la visió del Fuji i aconseguir, d’aquesta manera senzilla, que els habitants de la zona es deslliurin de la xusma"