Des d'una perspectiva de gènere, en parlar de llenguatge inclusiu ens referim a aquell que dona el mateix pes a dones i homes, manifesta l'existència de tots dos sexes i permet a tots dos anomenar-se i expressar-se plenament. Però l'aplicació aquest llenguatge comporta alguns problemes que fan que no sigui tan inclusiu i discriminatori per als homes. Alguns polítics d'esquerra fan servir aquest llenguatge, però diria que no gaire adequadament. 

Un ésser polític, homosexual, bisexual, trans o algun que queda heterosexual, parla en femení sistemàticament. I quan diu: Totes pensem..., cau en un error, en una discriminació cap als elements masculins. Hauria de dir; Tots i totes, o si fem cas a la nostra Consellera de la cosa: Totis, o en castellà: Todes. Ahir que Zapatero homenatjava Leire Pajin en un míting, recordar la mítica frase de: 'miembros i miembras'.  I és que de vegades una simple vocal fa passar de la grandesa al ridícul.