PROPAGANDA EN UNA SOCIETAT DEMOCRÀTICA

Mai no havia existit tanta llibertat d'expressió i d'opinió al món occidental, com avui a través de les xarxes socials: qualsevol pot dir i opinar el que li sembli sobre qualsevol esdeveniment, persona i institució (llevat que sigui un català indepe). I si bé hi ha un ampli consens polític i social en què les mentides, els insults, les calúmnies i els missatges xenòfobs i d'odi han de ser perseguits i prohibits, la feina que fan en aquest sentit les autoritats competents, les grans companyies propietàries de les xarxes socials i els sistemes judicials queda molt lluny de ser realment eficaç per garantir la veracitat i la solvència dels continguts. El control d'aquests continguts que circulen per les xarxes socials, però, és una arma de doble tall. En la voluntat de pretendre garantir la veracitat dels missatges, cal afinar-se molt per no coartar la llibertat d'opinió i d'expressió. Una cosa és una falsedat i una altra és una opinió discordant amb el pensament majoritari. Combatre o prohibir la difusió de mitges veritats amb caràcter general és un enorme i difícil desafiament. Les autoritats i les grans companyies propietàries de les xarxes socials, d'entrada, haurien de combatre les campanyes de desinformació o de manipulació dirigides per grups organitzats. A partir d'aquí, el treball s'hauria de centrar, segons algunes opinions dels experts, a formar la població, fins i tot des de l'escola, per familiaritzar-la amb les estratègies de manipulació informativa més comunes.

En qualsevol cas, la millor defensa contra la manipulació i la desinformació a les xarxes socials és reivindicar novament la valoració dels mitjans de comunicació acreditats, encara que la dificultat és enorme, entre les presses per donar primer qualsevol notícia més o menys important, cosa que comporta la dificultat de contrastar la informació, ergo, es publica la notícia i després ja publicaran en un racó un desmentiment al cap d'uns dies, això en el millor dels casos. Així ho assenyala Huxley al seu text Propaganda en una societat democràtica, on diu que els primers defensors de la premsa lliure només van contemplar, respecte a la propaganda, que aquesta fos veritable o falsa, sense preveure el que en realitat ha succeït, sobretot a les societats occidentals capitalistes. Segons les seves paraules, “el desenvolupament d'una vasta indústria de comunicació massiva que no es distreu ni amb allò fals ni amb allò veritable, sinó amb allò irreal, allò que és gairebé sempre totalment irrellevant”, un error que s'achaca al fet que no es va tenir en compte "la gana gairebé infinita de l'home per les distraccions". El nostre país d'avui s'assembla a aquest “món feliç”, en què els ciutadans hem sacrificat voluntàriament els nostres drets, gairebé sense oposar resistència, i perdut l'interès per la informació o la veritat, lliurant-nos a una cultura trivial i intoxicada pel plaer. El problema és que, quan vulguem reaccionar, potser serà massa tard.