A la major part del que durant la guerra freda en dèiem Primer Món, cada cop neixen menys nens mentre que el nombre de vells no para de créixer. Al Japó passa exactament això: el 30% de la població té més de 65 anys i els més grans de 80 ja han arribat al 10%. Mentrestant, fracassen els incentius governamentals per aconseguir que la gent tingui més canalla. La gent s’aparella menys, les dones no volen renunciar a una feina més o menys digna i pujar un fill costa uns calerons.

Davant d’aquesta situació fa anys que molts fabricants de bolquers van decidir deixar de fer-ne per a nadons i, a canvi, ampliar l’oferta als ancians. L’última empresa japonesa que s’ha apuntat a aquesta tendència és Oji Holdings. Tot això de l’increment del nombre de vells a la societat actual com a determinant per fabricar més bolquers per a adults està molt bé. Jo mateix - escriu Quim Monzó - no descarto fer-ne servir aviat si trigo gaire a demanar hora a l’uròleg Serrallach, que em sembla que dec tenir la pròstata com un meló.

Però hi ha un altre factor a tenir en compte: l’Eras Tour que Taylor Swift fa actualment. Aquesta setmana ha actuat a Madrid, al Santiago Bernabéu, i els mitjans ens han informat d’una peculiaritat d’aquesta gira. Molts fans de Swift van als concerts amb bolquers (d’adult, evidentment). El motiu és que, entre els preparatius, les hores que es passen a la cua, el temps per trobar el seu lloc a l’estadi i encabat tot el que dura el concert s’hi poden passar sis hores i això, per joves que siguin, no hi ha bufeta que ho aguanti.  ¿I si decideixen anar al lavabo i just quan s’asseuen a la tassa la Swift canta la seva cançó preferida? Millor pixar-se a sobre i no perdre’s allò de “you know you’re good when you can even do it with a broken heart”. Cada cop amb menys nadons i més swifties , els fabricants de bolquers preguen a Déu que l’Eras Tour no s’acabi mai.

Per cert parlant de Swift, no entenc l'èxit desmesurat de la cantant, no canta ni bé ni malament i les cançons són més aviat fluixetes, clar que no entenc les lletres, però si voleu mesurar el seu èxit feu una enquesta papus i pregunteu. Sobretot abans de la seva actuació a Madrid no la coneix ni cristu, almenys al meu barri, i els pocs que em vaig trobar que la coneixen o els hi sonava - com és el meu cas -  no em varen saber dir cap cançó d'ella en concret. Coses més rares deveu haver vist o escoltat.