Elaborat pel professor Rogelio Fernández-Reyes, llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid, Ecodes (Fundació Ecològica i Desenvolupament) ha llançat una guia amb consells i eines per contrarestar els discursos i les estratègies de les veus dissidents amb la acció climàtica. L'informe distingeix, en primer lloc, les dues posicions que discrepen sobre l'acció climàtica: el negacionisme i el retardisme. A Espanya, s'explica, el primer corrent, “va quedant desfasat” per l'evidència científica del canvi climàtic. Tot i això, aquests col·lectius escèptics a actuar per mitigar la crisi mediambiental comencen a camuflar-se en el retardisme, un “refugi per a la inacció o el retard en l'acció climàtica”

Aquesta narrativa reconeix l‟existència del canvi climàtic, però amb diverses proclames tracta d‟anul·lar o endarrerir les respostes de mitigació i adaptació. "És present en iniciatives o discursos de l'àmbit polític, d'institucions, d'empreses o de la mateixa ciutadania", adverteix la investigació. El seu autor, Fernández-Reyes, posa la lupa sobre el que anomena “negacionisme i retardisme organitzat”, aquells relats i arguments, molt eficaços en la comunicació social, que tenen cada vegada més visibilitat i amplificació als mitjans convencionals ia les xarxes socials.

Les estratègies discursives per torpedinar la transició energètica i ecològica són variades, explica l'expert: atacs als fonaments de la ciència, manipulació ideològica, estadístiques enganyoses, interpretacions distorsionades, escepticisme disfressat de neutralitat i equidistància, banalització d'arguments i exacerbació del debat polític, entre d'altres.

No sempre val la pena (combatre el negacionisme). En molts casos, no s'aconseguirà cap transformació, però sí una visibilitat immerescuda. Les xarxes socials són el mitjà d'amplificació principal d'aquestes tàctiques. Segons el “V Informe de l'Observatori de la comunicació del canvi climàtic (2024)”, la presència del negacionisme i l'escepticisme climàtic el 2023 “va mostrar un percentatge molt baix als mitjans convencionals, mentre que va ser més notori a les xarxes socials”.

Aquests missatges van ser presents al 5,6 % dels registres a la televisió analitzats, un 5,5 % als articles de premsa escrita i un 6,8 % als registres de ràdio. A Twitter/X el percentatge va assolir el 26,4 % dels missatges estudiats. “És freqüent que les fake news o missatges falsos tinguin més difusió que les informacions verificades. Els bulls, en tant, són un altre recurs dissident amb l'acció climàtica, amb gran poder viral a les xarxes socials”, adverteix Fernández-Reyes.

Davant d'aquestes situacions, planteja la investigació, “s'ha de contestar o no a discursos negacionistes?”. “No sempre val la pena. En molts casos, no s'aconseguirà cap transformació a aquest negacionisme organitzat, però sí una visibilitat immerescuda. Només s'aconsella si el context dóna la possibilitat de reforçar el consens científic, reforçar l'argumentació proclimàtica de les audiències o donar suport als acords internacionals”, ha explicat l'autor de la guia a la presentació del document. A l'hora de pensar en l'eficàcia de rebatre o no un missatge negacionista, Fernández-Reyes demana posar sobre la taula “el paper crucial” que juguen les emocions en la comunicació climàtica, atès que moltes vegades “guanyen la batalla” a les argumentacions racionals.

“La contraargumentació al negacionisme i retardisme climàtic no només s'ha de donar suport a la ciència i la legislació. Són de referència obligada, però manifestament insuficients en les narratives que persegueixen respondre a favor de la mitigació o l'adaptació”, subratlla a la guia. I afegeix: "La literatura científica ha identificat com les emocions que genera la informació sobre el canvi climàtic afavoreixen o limiten lʻacció climàtica".

La guia d'estratègies comunicatives davant del negacionisme i retardisme compta amb vint-i-sis punts, entre ells: Estratègies comunicatives davant del negacionisme

1 - La verificació de dades és una tècnica efectiva per desmuntar les desinformacions.

2 - Davant la gran quantitat de desinformació cal optar quina és la que val la pena rebatre, segons el seu impacte més gran.

3- Com més contraarguments es puguin adduir, menor serà la desinformació. Com més freqüents siguin els desmentits, més gran serà el seu efecte.

4 - És pertinent assenyalar els responsables dels discursos i estratègies de la dissidència climàtica amb interessos ocults, afavorir-ne la identificació.

5 - Evitar la dicotomia de bons i dolents polaritzants, no estigmatitzant àmbits polítics o econòmics i buscant espais comuns.

6 - És útil reconèixer la gravetat de la situació juntament amb les possibles solucions, al·ludint als beneficis de l'acció davant de les conseqüències de la inacció.

7 - És interessant imaginar mons possibles a partir de narratives que fan referència a futurs atractius, amb narratives d'esperança, transformació positiva i poder col·lectiu.

Per a Víctor Viñuales, director executiu d'Ecodes, aquesta guia és de “lectura obligada” per a periodistes i organitzacions ecologistes, però també per a polítics, sindicalistes i treballadors de l'Administració Pública, “que han d'enfrontar-se als debats amb els ressons d'aquestes opinions ”. La guia, explica, també és de gran ajuda per als qui dins de les empreses treballen en la promoció de mesures que siguin beneficioses per al clima. “En fi, l'hauria de llegir el conjunt de la societat, perquè ens juguem molt -moltíssim- en aquest gran desafiament climàtic”, conclou. - Andrés Actis a la vanguardia.com