Passejava deu fer una dècada per la Gran Via de Madrid i me'l vaig trobar de cara, xuclat... Era un sac d'ossos cobert per una pell pàl·lida extrablanca. Era ell, segur. El que va cantar als vuitanta amb Almodóvar Gran ganga, 'Suck it to me' o 'Seré mare'. Un mite de la moguda, un dels guies espirituals de l'època del Madrid de Malasaña. A Fabio McNamara el vaig veure aquell dia entrar a resar al Reial Oratori del Caballero de Gràcia (de l'Opus), confirmant també com les drogues van influir, i de quina manera, en aquella època excepcional, explica Jordi Basté a la vanguardia.

Ahir a la pàgina 17 de La Vanguardia, el text habitual d'Enric Juliana anava encapçalat per una fotografia de Dani Duch. En ella un senyor d'aspecte malaltís besava la medalla del rosari iniciant-se al primer misteri. Estava davant la seu del PSOE a Ferraz, a la pregària col·lectiva aprovada pel Tribunal Superior de Justícia: una protesta política en tota regla per gràcia de Déu i del Caudillo perquè la immensa majoria del personal era més franquista que Franco. Vaig clavar els meus ulls en aquell home i era ell una altra vegada de front, ara a través de La Vanguardia. Fabio McNamara deia el seu pare nostre, les seves tres avemaries i una glòria al Pare a cada compte del rosari fins a arribar als quinze misteris que es recomanen cada dia. a ultradreta puja a Europa pel que sigui i per qui sigui, però estàvem avisats. És desesperant que McNamara, actor a les esplèndides Pepi, Luci, Bom i altres noies del munt (1980) o Laberint de passions (1982), que va ser amic d'Alaska, dels Costus, de Carlos Berlanga, que es va convertir en una icona del moviment LGTBI, ara s'agenolli davant Franco i passi el rosari a tota hora. Es va ficar heroïna, cocaïna i va fer de figurant, com em va explicar Almodóvar, en un curt que es va titular Folle, folle, folle'm Tim que mai no s'ha vist. D'aquella esquerra a aquesta dreta extrema.

L'efecte McNamara: en què s'ha equivocat l'esquerra per l'augment de la ultradreta? Una ultradreta sorprenent que, metafòricament, cantava fa quaranta anys des de l'esquerra: “Le llamaré Lucifer, le enseñaré a criticar, le enseñaré a vivir de la prostitución, le enseñaré a matar. Sí, voy a ser mamá”. Quina metàfora dolorosa. L'efecte McNamara s'expandeix per Europa.