Totes i cadascuna de les evidències que han estat sotmeses a un mètode científic de crítica contrastada i verificació han fet que la comunitat científica consideri que la Terra és el·lipsoide (rodona aplanada als pols). Tot i això, no falta qui segueixi defensant que el nostre planeta és una superfície plana. És igual el que diguin els que han estudiat, és igual el que digui la ciència. Ells/es han decidit no escoltar –ni llegir– i segueixen aferrats a la conclusió: volen creure que la Terra s'assembla més a una planxa que a una pilota i això és el que decideixen creure. I formen associacions, difonen textos i missatges per xarxes socials en aquest sentit, i intenten influir perquè a les escoles es posi en dubte el resultat de les investigacions científiques argumentant que el que és seu també és una opinió i relativitzant –o negant directament– el coneixement generat per la ciència.

Això mateix sembla ocórrer, atesa l'Exposició de motius de la proposició recent de la denominada Llei de Concòrdia de la Comunitat Valenciana, amb la nostra història recent. És igual el que els/les historiadors/es que investiguen i fan els seus doctorats –el més alt reconeixement de la tasca investigadora– a les universitats públiques valencianes (i espanyoles) hagin avançat en el coneixement del passat. És igual el que s'ha progressat en les darreres tres o quatre dècades en el saber històric de l'Espanya del segle XX. És igual perquè els que promouen aquesta proposició de llei han decidit no escoltar –ni llegir– allò que la història especialitzada científica conclou. Ells/es segueixen creient el que volen creure perquè –no cal fer-hi gaires voltes– això és el que volen creure: i formen partits polítics, elaboren textos i missatges en xarxes socials difonent la seva opinió, i miren d'influir perquè en l'ensenyament es relativitzi el coneixement de la Història científica perquè el que és seu també és una opinió. Pensaran que en això consisteix la 'llibertat de càtedra'? En dir el que a un primer li passa pel cap amb l'únic objectiu d'assolir un rèdit polític? I en aquestes estem. Segons sembla els autors d'una també anomenada Llei de Concòrdia a la comunitat autònoma de Castella i Lleó tenen el mateix problema: i contrastant ambdós textos també sembla que els promotors valencians són escassament originals, vists els paràgrafs literals de curta i pega que podem trobar-nos en tots dos textos. Ja podem continuar insistint als nostres estudiants que el plagi és una pràctica sense cap ètica!. Els qui promouen aquesta proposició de Llei de Concòrdia (ja entrarem en un altre moment en l'ús maldestre de les paraules) s'han quedat a fullejar de rebombori algunes línies que no fan res més que reproduir el que durant quaranta anys la dictadura de Franco va sostenir per legitimar el cop d'estat que es va organitzar contra un estat republicà democràticament i constitucionalment establert. No hi ha una sola investigació –insistim en aquesta paraula: investigació– que equiparés el sistema de la Segona República amb la dictadura franquista. I això és una cosa que la comunitat científica dels que ens dediquem a l'estudi de la història sí que hem consensuat després de debatre, criticar i compartir els resultats fruit de les nostres investigacions. Per descomptat no som –ni aspirem a ser– els De la Cierva, Moa o Vidal el rigor metodològic dels quals en l'anàlisi del passat ni està ni se l'espera. Tenen el seu club de fans que els enriqueix a cada llibre que publiquen per dir exactament el mateix que a l'anterior. És el seu negoci, però no pretenguin fer-ho passar per Història. Fer Història significa seguir un procés de contrast i verificació de les dades, de sotmetre a debat les conclusions exposant les fonts en què ens hem basat per arribar-hi, sotmetre a crítica aquestes mateixes fonts buscant-ne la intencionalitat; en definitiva, el primer element bàsic que aprenen els/les nostres estudiants dels graus d'Història a les universitats valencianes. Podem afegir, de la lectura d'aquesta Exposició de motius, que aquestes mateixes persones que promouen la proposició de Llei de Concòrdia també es van quedar molt enrere pel que fa a la Història com a disciplina científica. Molt, molt enrere. De debò encara seguim estant en aquestes que “honrar i protegir la història d'Espanya” ha de ser la tasca dels que ens dediquem a l'estudi de la història? De debò que els promotors d'aquesta Llei continuen concebent la història com es feia al segle XIX? O en les dictadures d'un i altre lloc al llarg del segle XX? La manipulació del passat, intentant fer-la passar per Història, ha estat recurrent. Però de debò que aquests governants, en un Estat democràtic que tant va costar a Espanya recuperar, aspiren a manipular i abusar de la història, condicionant la tasca i la llibertat acadèmica dels i les docents, per fer-la encaixar per força amb els seus projectes polítics i així justificar-ne les pretensions? De veritat que, com a democràcia, els nostres governants no són capaços de res millor?. On queda aleshores l'esperit crític necessari per a qualsevol coneixement? El coneixement basat en el mètode científic en cap cas no es construeix sobre 'opinions' o 'ocurrències' alienes a la reflexió ia l'anàlisi. Flac favor se'l fa al nostre passat i, per extensió, a la ciutadania, si el que es pretén és imposar una actitud de defensa militant amb l'objectiu de “salvar l'honra” d'un país. Tot i que, en realitat, al final tot encaixa: la Història com a disciplina que, a través de l'estudi del passat, promou la reflexió crítica i el coneixement no basat en creences i opinions resulta molesta. La Història, la que s'ensenya i investiga a les universitats públiques valencianes, molesta perquè treu a la llum el vestit nou d'aquests governants. I és per això que intenten per tots els mitjans que la seva presència als diferents nivells educatius es redueixi a la mínima expressió. Res millor per aconseguir una ciutadania dòcil que assumeixi sense qüestionar els relats que des de dalt se li transmeten.

Com a professionals de la Història recomanem ferventment els nostres representants elegits en un sistema democràtic –sí, basada en uns valors heretats d'una democràcia que ells en la seva proposició de llei busquen equiparar els d'una dictadura– que comencin a llegir, a llegir Història, a conèixer el seu passat per després poder parlar amb fonament sobre aquest. I llavors potser arriben a entendre que entre els valors democràtics hi ha el de la llibertat a expressar una opinió, però que no totes les opinions són fruit del coneixement i, per tant, no les podem posar totes en una balança d'equilibri. Els animem que deixin de creure i comencin a conèixer. Que deixin de manipular el passat amb infames invencions partidàries l'únic interès de les quals resideix en el rèdit polític. Llegiu, si us plau, llegiu. Ves que no us passi com a Bob Knodel. 


La terra és plana… I sembla que la nostra opinió també: Vicent Sanz, Mónica Moreno Seco (Universitat d’Alacant),Javier Navarro (Universitat de València),Rafael Fernández Sirvent (Universitat d’Alacant), Miguel Ors Montenegro (Universitat Miguel Hernández)