De vegades passa que la realitat sembla una trama literària amb altes dosis imaginatives i sorprenents girs en el relat. Com si fos un dels novel·lons de Thomas Pynchon, on el món està malament de la xaveta, amb personatges esbojarrats que no són més que, en veritat, el viu retrat de la societat. Encara que es tingui la sensació que ha passat un segle, als desmemoriats se'ls ha de recordar que només fa quatre dies que l'existència estava suspesa per l'amenaça de la bestiola de la covid. Les autoritats en general i les de Nova York en particular van urgir a utilitzar la màscara per conjurar la por. El metro de la Gran Poma es va convertir en un exemple de rigor en el compliment del consell sanitari. En cas de no portar el cobreix la boca i el nas, el viatger se sentia miserable envoltat d'una massa d'emmascarats. 

Avui són molt pocs els que, habitualment, mantenen aquesta prevenció. I potser aviat hauran de portar, a més, un certificat del doctor de capçalera o del psicòleg i així evitar que la policia vagi darrere d'aquestes persones com a presumptes transgressores, en estricta aplicació del mes val prevenir. La governadora de l'estat de Nova York, Kathy Hochul, va enviar l'exèrcit fa uns mesos a patrullar per les entranyes d'aquest transport vital per al funcionament de la metròpoli.  Ara ha fet saber que considera prohibir-ne l'ús de la màscara per la preocupació creixent que aquesta cobertura facial serveixi d'ocultació d'identitats d'aquells que comenten delictes. Hi va haver una època, fa quatre dies com qui diu, que les màscares eren utilitzades de forma generalitzada al metro de Nova York. El viatger que no la duia se sentia miserable entre emmascarats. Avui ha esdevingut una relíquia perquè el seu ús gairebé ha desaparegut. El pols de Nova York contra la cobertura amb màscara data del 1845 i es va establir en resposta dels atacs dels agricultors arrendataris als propietaris. 

Aquesta regulació es va rebutjar el 2020 en resposta a la propagació de la covid. Les màscares es van prodigar en les recents protestes als campus. Els manifestants pro Palestina van sostenir que la protecció era necessària per la vigilància policial i perquè hi havia empleats de finances als quals les seves empreses van amenaçar amb l'acomiadament en cas de participar-hi. Adams, polític com Hochul d'aire pinxonesc, va qualificar de “covards” els que amaguen la seva identitat. Evocant l'esperit de Martin Luther King, l'alcalde va estar contundent. "Els líders pels drets civils no van amagar les cares, en contrast amb l'ocultació dels del Ku Klux Klan", va recalcar“. Hem de tornar a l'època prepandèmica –va subratllar–, quan no podies portar una màscara ni a les manifestacions ni al metro”. Els novaiorquesos ja estan acostumats a tot, però sempre lluiten pels seus drets, més que pels seus deures.