L'AMNISTIA TENIA UN PREU

La Constitució espanyola del 1978 no contempla explícitament l'amnistia com a figura jurídica. Tot i això, l'article 87.6 estableix que les Corts Generals podran regular l'exercici del dret de gràcia, que inclou la capacitat de concedir indults. Tot i l'absència d'una referència directa a l'amnistia a la Constitució, el Tribunal Constitucional ha avalat la seva aplicació en determinades circumstàncies, sempre que es compleixin certs requisits:

1.- Que respongui a raons d'interès general.

2.- Que no sigui una amnistia individualitzada.

3.- Que no vulneri els drets fonamentals de les víctimes.

L'amnistia actual no és la primera. Al llarg de la seva història, Espanya ha viscut diverses amnisties:

1876: Després de la Tercera Guerra Carlista, es va promulgar una amnistia per als participants en el conflicte.

1939: En finalitzar la Guerra Civil Espanyola, el règim franquista va dictar una Llei d'Amnistia que excloïa els republicans i altres opositors al règim.

1977: Després de la mort de Franco i la transició democràtica, es va aprovar la Llei d'Amnistia, que cercava la reconciliació nacional i la pacificació del país. Aquesta llei ha estat objecte de controvèrsia des de la seva promulgació, ja que alguns sectors la consideren un obstacle per a l'enjudiciament dels crims del franquisme.

2024: El 30 de maig del 2024, el Congrés dels Diputats va aprovar una proposició de llei d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. Aquesta llei, impulsada pel PSOE, Junts i ERC, té com a objectiu desbloquejar la situació política a Catalunya després del procés independentista.

En resum, L'amnistia és una eina jurídica complexa que s'ha utilitzat en diferents moments de la història d'Espanya. La seva aplicació genera un debat intens, ja que implica una difícil conciliació entre la necessitat de tancar ferides del passat i l'exigència de justícia per a les víctimes. se sol dir que en temps més remots a cada canvi de govern s'amnistiaven els uns als altres, en una època com l'actual entre finals del segle XIX principis del 20, en què hi havia constants canvis de govern. Això em recorda un alt càrrec del Govern Xinès, al qual se'l censurava que s'invertíssin molts més diners en presons que en escoles, i aquest va contestar que a l'escola ja no hi aniríen, però a la presó era molt probable que hi anessin, o millor dit, que els hi portessin.

Cal recordar que l'amnistia no és una solució màgica als problemes del passat. Ha de ser utilitzada de manera excepcional i amb un ampli debat social, sempre garantint el respecte als drets fonamentals de les víctimes. Tot i que a Espanya, l'amnistia ha derivat en una simple baralla de galls, que és la política de fangar actual. Tot i que cal reconèixer que a la campanya de les europees no ha estat l'amnistia l'estrella als debats. I és que l'amnistia tenia un preu: els 7 vots dels de Puigdemont. I tot això ja s'ha amortitzat per part del Govern i fins i tot de l'oposició.