UN PENQUES FONAMENTAL


Josep Pla va remoure cel i terra a l’alta administració franquista perquè les seves relacions li acceleressin la llicència d’importació d’un motor anglès Kelvin de 44 cavalls. Sense la mediació d’aquestes relacions, el tràmit podria haver-se endarrerit fins a dos anys. I Pla tenia pressa. Perquè la seva barca Mestral ja estava acabada. I perquè desitjava començar a fer contraban amb ella, com més aviat millor. Dit en altres paraules, Pla demanava favors a l’autoritat vigent amb el ferm propòsit de saltar-se la llei.

Ho explica amb detall Xavier Pla en l’extensa biografia de l’escriptor empordanès, 'Un cor furtiu' ( Destino). És un dels molts episodis vitals que reflecteixen el caràcter de Pla, titllat per coneguts de penques, oportunista i cínic. O de pragmàtic radical, acomodatici, sense escrúpols morals ni ideològics, capaç d’amistar amb el diable, en especial si això el treia de problemes econòmics. O com a algú que sistemàticament anava a la seva i, arribat el cas, deixava de banda fidelitats.

La llista de damnificats és llarga. Perquè Pla va navegar amb la Lliga i amb Cambó, es va acostar als conjurats de Macià i també als falangistes, va connectar amb l’espionatge franquista i amb el nord-americà... Tard o d’hora, gairebé tots es van sentir enganyats o oblidats. Per no parlar dels seus tutors literaris, com el servicial Alexandre Plana; o de les seves dones, que va atendre a estones, amb Adi Enberg al capdavant, model d’entrega sacrificada. Sí, Pla anava a la seva.

 Aquesta manera de pro­cedir, que li va valdre odis africans, va ser també el que el va encimbellar. Perquè Pla havia firmat amb ell mateix un compromís irrompible i superior a tots: el de l’escriptura. I aquest el va complir al peu de la lletra, sense treva, amb excel·lència, convertint-se, gràcies a la seva ploma, en el retratista fonamental del país. Llàtzer Moix a la vanguardia.

3 comentaris:

  1. No tenía idea, sí de que había sido un espía, tampoco sé al servicio de quién, pero en el libro "Casi unas memorias" de Dionisio Ridruejo, sale a la luz mucho de esta persona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espia a ambdós bàndols, franquista i dels EUA, i contrabandista. Com diria el Santiago: un barrut amb bons amics.
      Salut.

      Elimina

B L O C S
COMENTARIS
  • Ricard
    RicardHe trobat fàcilment el blog i l'entrada que esmentes. (cercador de la secció "lector" de wordpress.com)por qué celebramos...Em sembla que encara no paties de plantillitis... ;)
  • Tot Barcelona
    Tot BarcelonaHay una frase célebre, Francesc, en una carta que escribió Carl Marx a su yerno, Paul Lafargue, y le decía entre otras cosas: "Lo cierto es que yo no soy marxista". Quizá así podamos empezar a comprender como cuando uno tiene la nevera llena se olvida de aquellos que re…
  • Francesc Puigcarbó
    Francesc PuigcarbóAmén.
  • Tot Barcelona
    Tot BarcelonaPues hoy, esa fiesta proletaria (porque según Marx la prole era lo que aportaban los obreros), no nos olvidemos del detalle, hoy, insisto, leo en unos carteles de la CNT " Que trabajen ellos", denigrando así, a mi entender lo único importante de la fiesta, que es la fu…
  • Anonymous
    Anonymous"begoña gerpe se va de españa" responsables ¿carmen de jesus carames millan? ¿fernando suances perez?
  • Anonymous
    Anonymousvitoria 3 de marzo de 1976: jose antonio zarzalejos altares, ignacio zarzalejos altares
Widget byTutorial Blog
-

NOTICIES 24/7 - EL PERIÓDICO