UN PENQUES FONAMENTAL

Josep Pla va remoure cel i terra a l’alta administració franquista perquè les seves relacions li acceleressin la llicència d’importació d’un motor anglès Kelvin de 44 cavalls. Sense la mediació d’aquestes relacions, el tràmit podria haver-se endarrerit fins a dos anys. I Pla tenia pressa. Perquè la seva barca Mestral ja estava acabada. I perquè desitjava començar a fer contraban amb ella, com més aviat millor. Dit en altres paraules, Pla demanava favors a l’autoritat vigent amb el ferm propòsit de saltar-se la llei.

Ho explica amb detall Xavier Pla en l’extensa biografia de l’escriptor empordanès, 'Un cor furtiu' ( Destino). És un dels molts episodis vitals que reflecteixen el caràcter de Pla, titllat per coneguts de penques, oportunista i cínic. O de pragmàtic radical, acomodatici, sense escrúpols morals ni ideològics, capaç d’amistar amb el diable, en especial si això el treia de problemes econòmics. O com a algú que sistemàticament anava a la seva i, arribat el cas, deixava de banda fidelitats.

La llista de damnificats és llarga. Perquè Pla va navegar amb la Lliga i amb Cambó, es va acostar als conjurats de Macià i també als falangistes, va connectar amb l’espionatge franquista i amb el nord-americà... Tard o d’hora, gairebé tots es van sentir enganyats o oblidats. Per no parlar dels seus tutors literaris, com el servicial Alexandre Plana; o de les seves dones, que va atendre a estones, amb Adi Enberg al capdavant, model d’entrega sacrificada. Sí, Pla anava a la seva.

 Aquesta manera de pro­cedir, que li va valdre odis africans, va ser també el que el va encimbellar. Perquè Pla havia firmat amb ell mateix un compromís irrompible i superior a tots: el de l’escriptura. I aquest el va complir al peu de la lletra, sense treva, amb excel·lència, convertint-se, gràcies a la seva ploma, en el retratista fonamental del país. Llàtzer Moix a la vanguardia.