Si encara no heu rebut una trucada per proposar-vos un canvi de companyia elèctrica, de gas, de mòbil o qualsevol altra oferta irrenunciable, penseu que és un dels pocs afortunats que queden al nostre país. L'assetjament del màrqueting telefònic arriba a extrems inaguantables. I a aquesta situació insofrible se n'hi ha afegit una altra de més perillosa, que és la de les estafes telefòniques que s'acarnissen especialment amb la gent gran i que ja s'han convertit en la tercera modalitat de frau. La policia rep milers de denúncies cada any per aquests enganys que suposen milions d'euros per a les víctimes. Amb aquests diners, les màfies han invertit en tecnologia i, amb l'ajuda de la intel·ligència artificial, troben la manera d'aparentar veus o telèfons fiables per als incauts ciutadans. Tant és així, que els experts aconsellen que mai no es respongui amb un sí a una trucada d'un número desconegut perquè aquesta paraula pot ser utilitzada per autoritzar un contracte indesitjat. Expliquen a la vanguardia que la setmana passada es va desarticular a Espanya una d'aquestes trames d'estafadors que havien estafat més de 2,5 milions de persones entre 70 i 90 anys. Però caçar aquests malalts o els ciberdelinqüents és molt difícil, com expliquem avui a la secció de Societat.

Davant d'aquest creixent problema, hi ha empreses que prenen consciència i que, com algunes entitats bancàries, ja no fan operacions per telèfon i avisen els seus clients que recelin si algú diu que els truquen del banc. Però hi ha moltes altres empreses vinculades a serveis generals com gas, electricitat o telefonia que mantenen invariable la seva estratègia comercial, aliens que el costat fosc treballa per desacreditar-los davant dels ciutadans. Animem aquestes companyies a trobar mecanismes per recuperar la confiança dels seus clients, que mereixen una atenció menys invasiva, més personalitzada, menys ansiosa per aconseguir el contracte i més adaptada a les necessitats de l'usuari. Només així, les màfies deixaran de fer el seu agost i els ciutadans estaran més tranquils. I si no sabeu per on començar, torneu als orígens i comuniqueu a través d'una carta o atengueu en persona. Però no truquin més.

Però com que faran cas omís, aquí els deixo algunes idees per combatre aquestes màfies. Aquestes trucades són al telèfon fix, perquè al mòbil, la trucada no sona queda registrada i almenys el meu em dona l'opció de bloquejar, i el cert és que em passo les tardes bloquejant. Però al fix no es pot bloquejar, i el que faig des de les dues de la tarda a les 8 de la nit és desconnectar-lo, al cap ia la fi no sé per què tenim encara telèfon fix, un telèfon al qual no truca ningú de la família, ni amics ni coneguts. Per no trucar no ho fan els del CAP de la Seguretat Social. Aleshores?. Imagino que ho mantenim o per rutina, per nostàlgia o per deixadesa.

El que em planteja dubtes és la responsabilitat que té o pugui tenir la Companyia Telefònica sobre aquestes trucades tan molestes, ja que tots aquests números pertanyen a cabines telefòniques que van deixar d'operar i ells les van vendre al millor postor. No sé fins a quin punt les podrien controlar o fins i tot anul·lar. En qualsevol cas, no contestar mai amb un SI, i, sinó, sempre queda el recurs en cas de despenjar el telèfon de fer servir el sistema Sergi Pamies. "Ho sento senyoreta, ara no la puc atendre, acabo d'assassinar la meva àvia i l'estic tallant a trossets". En fi, que a vosaltres us truquin bé.