Fa temps que els dolents com Trump no temen que se'ls assenyali per mentiders, racistes, maleducats, masclistes o manipuladors. No ho amaguen perquè ser genuïns és el seu actiu polític més gran. - Gerardo Tecé a contexto.es.

Cal reconèixer-ho. No hi ha ningú com els americans per narrar històries. L'argument de la darrera és espectacular. L'envellit president del país més poderós del món s'enfronta en unes importantíssimes eleccions al seu arxienemic, un paio sense escrúpols, enèrgic i mentider davant el qual fracassa de manera estrepitosa en el primer duel.
Encara falta temps per a la gran batalla final, però la debilitat i el deteriorament físic i mental mostrats per l'ancià president fan que ningú no pugui imaginar un resultat diferent de la victòria del dolent. I no una victòria qualsevol, sinó per KO.
No és que al president li faltin l'energia o la brillantor dialèctica necessàries per enfrontar-se a aquest repte gegantí, és que li costa articular reflexions bàsiques, és un suplici per a ell mantenir la concentració en el que està fent. I el que està fent és jugar-se la democràcia davant d'un poderós adversari disposat a tot en un debat televisat en què milions de persones han pogut veure amb tanta claredat com incomoditat un desastre absolut. Tothom hi està d'acord: aquest home no hi hauria de ser. Aterroritzats pel que serà una aclaparadora victòria del malvat per falta de contrincant, els companys del vell president li demanen que es faci fora de banda perquè una altra persona, capacitada i en plena forma, prengui el relleu. Si la premissa és espectacular, recordeu que les superproduccions nord-americanes poques vegades deceben i el desenvolupament podria ser encara millor, ja que el tipus no només es nega a marxar.
 I no només es nega a anar-se'n, sinó que 24 hores després de protagonitzar la pitjor actuació política imaginable va ser capaç d'articular la millor reacció possible. Al mateix temps que el seu rival feia servir vídeos propagandístics mostrant el desastre sense necessitat d'afegir una sola paraula, l'ancià deteriorat pujava amb dificultat a un escenari i, balbucejant, aconseguia dibuixar uns febles traços d'alguna cosa que podria, qui sap, potser, resultar una idea política nova: i si fem bandera de la debilitat? “Sé que no sóc un home jove. No camino amb tanta facilitat com solia. No parlo amb tanta fluïdesa. No debato tan bé com solia. Però sé dir la veritat. Distingeixo el bé del mal. Puc fer aquesta feina”. Tenim la premissa i tenim els motlles per al desenvolupament d'una història que podria fer algun gir inesperat. Recordeu que ningú narra com narra Hollywood. I si una societat addicta al fals èxit que causa tants estralls com el fentanil veiés en l'evident feblesa una cosa revolucionària? I si, davant del malvat que representa l'odi cap als més febles, no hi hagués millor rival que un paio evidentment feble? La política i els debats són una gran passarel·la de la impostura. Una gran mentida acceptada per tothom. Tan acceptada que experts en llenguatge corporal, vestimenta o disseny de discursos ens expliquen clarament qui ha aconseguit actuar millor, enganyar-nos millor. I aquest que ho aconsegueix ho valorem com a guanyador de l'enfrontament. Perquè la seva corbata, els seus gestos treballats davant del mirall i la seva estratègia per col·locar-nos les frases propagandístiques van ser les millors. Fa temps que els dolents van descobrir que se n'havia de fugir. Fa temps que no temen que se'ls assenyali com a mentiders, racistes, maleducats, masclistes, rics o manipuladors. No ho amaguen perquè ser genuïns és el seu actiu polític més gran. I si el derrotat i feble ancià fos, en realitat, el candidat idoni per fer aquest pas sincer? Aquí estic, m'ha costat pujar a aquest escenari, però ho he aconseguit i vinc a dir-los que els febles som majoria. Qualsevol que hagi treballat fent guions sap que aquesta esbojarrada tesi està avui, sense cap dubte, sobre la taula del Partit Demòcrata. Al país que ha parit els millors guionistes de tots els temps saben bé que les tesis més esbojarrades, de vegades, poden acabar funcionant. Traieu les crispetes.