UNA IMPOSTURA PINTARRAJEADA

L'Institut Cervantes va rebre ahir, a la seva seu madrilenya, el llegat in memoriam de l'escriptor cubà Severo Sarduy (1937-1993), un acte que ha volgut emmarcar a la Setmana de l'Orgull LGTBIQ+. Entre els objectes dipositats a la caixa de seguretat, destaca la màquina d'escriure Olympia Splendid 6 que utilitzava l'autor d'obres com D'on són els cantants o Cobra. Després de l'acte, en què van participar el director de la institució, Luis García Montero, i el marmessor de l'autor mort (a més d'editor a Gallimard), Gustavo Guerrero, es van recordar anècdotes de Sarduy. Entre elles, el dia que va intentar seduir a París un jove escriptor barceloní amb aire malenconiós. Es tractava d'Enrique Vila-Matas i la trobada casual es va produir al restaurant La Closerie des Lilas. Sarduy li va preguntar a aquell noi “quins plans tens per dissabte a la nit?”. “Suïcidar-me”, va respondre un tràgic Vila-Matas. “Aleshores quedem divendres”, va replicar amb agilitat Sarduy. - la vanguardia. Si en voleu saber més de Severo Sarduy: Una impostura pintarrajeada.

Tengo 53 años y he pasado ya más tiempo aquí, en París, que en mi país de origen, Cuba. De modo que, si se pone en una balanza la cantidad de años, por supuesto que soy ya francés, y que estoy integrado aquí. Pero, como se sabe de sobra, en lo que respecta a la biografía, las cifras no significan nada: yo sigo estando en Cuba; yo nunca me fui de Cuba. Ese que está en Camagüey, ese soy yo, y ese que está ante ti, es una impostura pintarrajeada.