L'OBSOLESCÈNCIA DE L'HOME

Al llibre sobre l'obsolescència de l'home (1956), Gunther Anders observa que la tecnologia és el substitut del poder humà, i que la bomba atòmica és la culminació d'aquest substitut de poder. La raça dominant, blanca i occidental, és furiosa per la seva impotència per governar la complexitat ingovernable del món global. Us deixo unes frases del llibre.

“Per reprimir per endavant qualsevol revolta, és important no recórrer a la violència. Els mètodes arcaics com els de Hitler han quedat clarament desfasats. 

N'hi haurà prou de crear un condicionament col·lectiu tan poderós que ni tan sols la idea de rebel·lar-se sorgirà de la ment dels homes.

L'ideal seria formatar els individus des del seu naixement limitant-ne les capacitats biològiques innates.

Després continuaria el condicionament reduint dràsticament el nivell de qualitat de l'educació per convertir-la en una forma d'inserció laboral.

Un individu inculte només té un horitzó de pensament limitat i com més el seu pensament està circumscrit a preocupacions materials i mediocres, menys es pot rebel·lar.

Cal aconseguir que l'accés al coneixement sigui cada cop més difícil i elitista… que s'eixampli la bretxa entre el poble i la ciència, que la informació destinada al gran públic quedi anestesiada de qualsevol contingut subversiu. Sobretot res de filosofia.

També en aquest cas hem de recórrer a la persuasió i no a la violència directa: difondrem massivament, a través de la televisió, entreteniments que adormen la ment, afalagant sempre allò emocional, allò instintiu.

Ocuparem les ments amb allò que és fútil i lúdic. És bo xerrades i músiques incessants per evitar que la ment reflexioni.

Posarem la sexualitat al primer pla dels interessos humans.

Com a anestèsia social, no hi ha res millor. En general, es farà de tal manera que es desterri la serietat de l'existència, es ridiculitzi tot allò que tingui un alt valor, es mantingui una constant apologia de la lleugeresa; perquè l'eufòria de la publicitat, del consum, es converteixi en la norma de la felicitat humana i el model de la llibertat.

El condicionament produirà així per si sol una integració tan gran que l'única por (que caldrà mantenir) serà la de ser exclosos del sistema i no poder accedir així a les condicions materials necessàries per a la consecució de la felicitat.

L'home de massa, així produït, ha de ser tractat com allò que és: un producte, un vedell, i ha de ser controlat, com ha de ser controlat un ramat.

Tot allò que permeti adormir la seva lucidesa, el seu esperit crític, és socialment bo; tot el que pugui despertar-ho ha de ser combatut, ridiculitzat, sufocat…

Qualsevol doctrina que qüestioni el sistema ha de ser qualificada abans que res de subversiva i terrorista, i els qui la donin suport han de ser tractats com a tals.

Tot i això, s'observa que és molt fàcil corrompre un individu subversiu: només cal oferir-li diners i poder”.

 Günther Anders - «l’obsolescence de l’homme» 1956. (pdf)