EL SENYAL DE LA CREU

El dron bomba ucraïnès es dirigeix ​​directe cap al soldat rus, i ell, impotent davant del seu insondable final, se senya portant la mà dreta al front, al pit, a l'espatlla esquerra i, segellant el ritual, a l'espatlla dreta. Maig no és mai el mes de les flors al camp de batalla.

Més de mil soldats russos van morir o van quedar ferits cada dia del maig passat a Ucraïna, segons l’OTAN i altres fonts occidentals recollides per The New York Times. Cada dia. Si col·loquéssim en línia els cossos de tots aquests soldats morts o ferits, arribaríem de Barcelona al cim de Montserrat. Només amb els caiguts al bàndol rus i durant el mes de les flors.

És una guerra en què uns persisteixen a envair i els altres persisteixen a defensar-se com poden. Una guerra microfilmada fins als budells: els drons, a més de l’explosiu, porten incorporada una càmera que arriba a immortalitzar la mirada del soldat que deixa d’existir.

Cada setmana es pengen desenes d’aquestes morts a les xarxes socials. Drons gravant soldats que, esgotats i desesperats per la persecució del borinot , se suïciden amb el fusell o les granades de mà. Drons que impacten contra militars que corren amb moto. Soldats que intenten atacar inútilment el dron amb el casc, amb un bastó o amb la motxilla.

Hi ha imatges d’un mateix atac preses des dels dos bàndols: uns soldats russos graven amb el mòbil com avancen amb el vehicle i un dron ucraïnès grava com impacta contra ells. Tuitaires ucraïnesos localitzen el vídeo a les xarxes russes i uneixen les dues visions de l’explosió.

Hi ha soldats inquietantment serens, hipnotitzats pel dron davant la cara. O soldats esbocinats que demanen als seus companys que li disparin un tret al cap perquè el dolor és insuportable: li disparen sense pensar-s’ho. Les imatges s’empaqueten amb variats fons musicals: techno, infantiloide, drum and bass, salsa, trance, eurodance, rap... els comentaris a un d’aquests enregistraments –un dron deixant anar la bomba en vertical sobre una soldat russa ferida i el company que l’atén– expliquen les diferents zones d’interès que curtcircuiten Europa.

“Qualsevol que senti la necessitat de posar música a aquests vídeos, i senti plaer, és algú en qui no hauries de confiar mai, no importa en quin bàndol de la guerra estiguin”, sentencia un tuitaire.

I aquestes són cinc de les moltes respostes que rep aquest comentari.

1. “S’anomena guerra psicològica, nano”.
2. “Si tens un problema amb la música i no amb el fet que Rússia estigui perpetrant genocidi amb els ucraïnesos és que tu ets part del problema”.
3. “No hi estic d’acord, [el fons musical] fa que el plaer sigui encara més entretingut”.
4. “De tots els crims atroços comesos per Rússia a Ucraïna, t’escandalitzes amb la banda sonora. Endreça el cap, bèstia rara”.
5. “Aquestes imatges són una denigració sociòpata dels últims moments d’una persona feta per jugadors a milers de quilòmetres de distància”.

Hi ha un vídeo, penjat al maig, que provoca vértigen espiritual.  És un soldat rus senyant-se davant l’arribada cap al seu cos d’un dron ucraïnès. Per què no corre i intenta esquivar-lo? Per què decideix quedar-se allà quiet fent el senyal de la creu?. El dron li sobrepassa el cap, gira cua i busca al ventre del soldat el punt d’impacte. El tuitaire va penjar aquest vídeo amb la cançó Putin huilo (Putinmalparit), un tema tecnoraper de Sever & Marilyn Myller, i només va escriure una paraula al costat de les imatges: “ Amén”.

I després de l’explosió? Ni que ens senyéssim mil anys seguits conjuraríem les tones de buit que ens deixa aquest deliri. No fa gaire Francesc Millan –el reporter narrativament més eficaç de la nova generació– va publicar al diari Ara un reportatge sobre la compravenda per internet de les restes que la batalla deixa al camp, i va trobar el títol en una oferta d’eBay.

“Es ven uniforme soldat rus mort: entrega ràpida a Barcelona”. 299 dòlars.

Plàcid Garcia-Planas - Cabaret Voltaire, a la vanguardia.