Durant la pandèmia del coronavirus el silenci es va apoderar dels carrers. Només es fracturava pels aplaudiments i crits que regalàvem als nostres sanitaris a les vuit del vespre a les finestres, terrasses, balcons o replans. Aquell silenci era sorollós a l'interior dels hospitals, on ells seguien entre urgències, malalts, sense un minut de repòs. Pensàvem que aquella demostració d'estima col·lectiva aplaudint ritualment era sentida fins que ens vam convèncer que eren tan nostres que vam decidir oblidar-ho.
Divendres passat el conseller de salut Manel Balcells en declaracions a Jordi Basté a Rac1, va quantificar en un 13% l'augment d'agressions a sanitaris respecte a l'any passat que ja havia crescut des que vam liquidar la gravetat del virus. És incomprensible aplaudir els sanitaris i alhora maltractar-los. Ja no és per les agressions aquests darrers dies al Parc Taulí, a l'Hospital de Terrassa o al Trueta de Girona, tot lamentable sens dubte és pels centenars d'agressions verbals o físiques a, entre d'altres, infermeres, telefonistes, metges perquè o no els atenen amb la rapidesa que actualment s'exigeix, perquè li donen la cita a la consulta d'aquí a mig any o perquè senten que el seu malalt no està cuidat de la manera que creuen que es mereix o simplement perquè el to adoptat en diagnosticar una malaltia no és adequat.
Intolerància, exigència, duresa i fins i tot agressivitat és inadmissible en aquest grup de gent a qui, durant el confinament, aplaudim com si fossin els nostres àngels de la guarda. Es van omplir les taules dels diaris de cartes al director reclamant millores salarials per als sanitaris alçant la veu sobre la precarietat. Superada la pandèmia del coronavirus, la carrossa s'ha convertit en carbassa i no n'hem après ni una del manat de lliçons que ens va regalar.
Al revés, hi ha una immoral agressivitat a la societat, arrosseguem una ridícula immediatesa que ens cegue. En un món obsessionat i estrepitós hauríem de respectar tots aquells que ens ajudes a tenir una vida més agradable i no fer-los responsables de les mancances del sistema. No podem posar un policia a les entrades de CAPS o hospitals, simplement perquè, en els darrers anys, ens haguem convertit en una societat més vulnerable i feble.
Per aquestes i per més raons es dóna la fugida de sanitaris a l'Estranger. El 2023, Madrid, Santa Cruz de Tenerife, Balears i Sevilla són les comunitats amb més fuites, mentre que les comunitats que varen guanyar infermeres, foren Pontevedra, Huelva i Cadis.
L'emigració de sanitaris encara no és un problema greu per al nostre sistema de salut, sosté el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, que cita com a prioritat agilitzar el procés d'homologació de les especialitats dels metges estrangers, que ja són el principal grup de nous col·legiats a Barcelona. Mentre importem sanitaris, el fenomen invers es va desenvolupant de manera lenta però constant. Facultatius i professionals de la infermeria espanyols o formats a Espanya s'aventuren a altres països a la recerca de millors condicions laborals i retributives quan el dèficit a Espanya, especialment en medicina de família i infermeria, condiciona cada cop més la qualitat del sistema.
Sobre un cens de 32.000 metges col·legiats en actiu a Barcelona, l'any passat en van emigrar 203 (132 estrangers, 35 catalans i 36 de la resta d'Espanya). Entre els consultats, cap no expressa la intenció de tornar. El mateix passa amb les infermeres. A escala nacional, més de 8.000 es van traslladar el 2023 per motius de treball. D'aquestes, 6.646 ho van fer a una altra província o comunitat autònoma. La resta (1.473) van emigrar a altres països. El 2022 van ser 1.100, mentre que el 2021, en plena pandèmia de la covid, ho van fer 572. Noruega és el seu principal destí. Allà se'n van anar l'any passat 336 professionals. Al país escandinau el segueixen els Estats Units (226), el Regne Unit (92), Irlanda (60), els Països Baixos (43), Austràlia (41), França (40), Suïssa (39)... amb informació de lavanguardia. cat
Tot és molt cert. Els aplaudiments em van semblar una exageració i les agressions em semblen molt desafortunades. Però compte!, res no justifica, per molt malament que el sistema els tingui, que uns professionals, administratius, tècnics sanitaris, infermers o metges, et tractin amb desaire, desgana i de males maneres. I es donen els casos. Sóc testimoni.
No generalitzo, però quan un col·lectiu dedicat a oferir un servei tan sensible presenta brots de grolleria, algú hauria de començar a assumir responsabilitats i obrar conseqüentment.
Tu t'has de canviar al meu CAP, i en cas d'ingrés ves al Taulí, estaràs molt ben atès,
Saps sobradament que això és impossible en el Sistema Sanitari. Si ho fos, podries canviar tu al meu CAP i així segurament podries veure clarament que no menteixo. El meu hospital de referència és Santa Caterina a Girona i no tinc res a dir-ne.
Desde el Covid, toda la relación con la Administración ha cambiado,igualmente con las diferentes entidades como los bancos,compañías eléctricas, que nos son necesarias,que no podemos evitar.Cita previa,listas de espera,poca comunicación personal.Como resultado la agresividad,el descontento se manifiesta continuamente.Tanto entre padre de alumno con el profesorado,como personal sanitario y enfermo.Igualmente entre cliente y empleado de banco.La atención y cuidado ,que antes primaba, se ha cambiado por lo contrario. Pienso que no va a cambiar,sino que irá a peor.Todo lo que he dicho pertenece a mi propia experiencia y a lo que me dicen mis familiares, tanto en la enseñanza, la banca y la sanidad.
Saludos
El cambio que dices, en mi caso, lo veo solo en la banca, y la culpa no es de la banca, sino de los clientes que no han sabido adaptarse (y mira que han tenido tiempo) a las nuevas tecnologías. El resto fuciona igual que antes de la pandemia, e incluso afirmaría que algo mejor,
Saludos.
POR PUNTOS:
"...L'emigració de sanitaris encara no és un problema greu per al nostre sistema de salut, sosté el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, que cita com a prioritat agilitzar el procés..."
Padrós es el presidente del colegio de médicos, no de enfermería, son cosas diferentes dentro de la misma rama, pero no tienen nada que ver. Él hablará por los suyos, pero a los enfermeros/as este señor no los defiente. Son otros intereses, para eso hay que preguntar a la SATSE, el sindicato de enfermería.
DOS: Homologar títulos de médicos de sudamérica, donde una carrera dura cuatro años, a un título español, donde una carrera dura seis más un año de internista, para acabar de saber, a modo de posgrado, a mi modo de ver no se puede ni comparar. Él sabrá si hace una buena propaganda a su colectivo con esas declaraciones.
TRES : Sobre lo que dice RICARD, hay algo de cierto. Las nuevas promociones no son las anteriores.
Enfermería era una profesión vocacional, creo que con eso está dicho todo. Sólo se apuntaba quien tenía vocación para hacerla, a quien lo le importara sacar mierda. Hoy, todo ha cambiado, como bien apunta CAR RES, y la relación paciente a pasado a ser relación cliente, viéndose afectado el enfermo.
Aquí también hay que destacar lo mal que lo hace la administración tratando despectivamente a enfermería. Aún se le debe media paga del 15 de la extra. La otra media se le pagó hace un par de meses.
Decir también que ahora se les amenaza con no pagar las horas dobladas, porque no hay casch en la caja, esto es de hace unos diez días.
CUATRO: Nada que decir a lo que apunta CARLOS. Creo que está acertado en su planteamiento. Y la cosa va por ahí.
Salut
No ho sé, però la fuga de Sanitaris no es dona a Barcelona, o es irrellevant, Si mires la gràfica de l'enllaç, ho veuràs, d'on més se'n van és a Madrid, Balears o Canáries. Els metges sud-americans que venen aquí suposo que hi ha de tot, però homologar el títol sembla el més raonable.
Jo dec viure en un núvol, però del Cap de la Creu Alta, no en tinc cap queixa, ans al contrari, són molt amables i eficients. Del Taulí no ho sé, des que es va morir el pare el 2015 no hi he tornat.
Salut.
LLegado a El Prat tuve un problema , me fui al ambulotorio. Allí me atendió un médico paraguayo, que lo primero que me dijo, y me dejó asombrado, que nunca habia visto un paciente con un DAI. Me recomendó ir al hospital de referencia...así que como me encontraba mal cogí un taxí y me fui directo al Clinic, a Barcelona.
Supongo que hay de todo , en todos lados. Pero para homologar carreras hay, a mi criterio, que hacer los mismos años de estudio, sino, por otra parte, los menos preparados tienen más ventajas.
Miquel, no sabemos ni podemos saber quién se prepara más, hablan maravillas (por ejemplo) de lo bien preparados que están los médicos cubanos. Mi doctora del CAP es Boliviana, y no tengo ninguna queja de ella.
No es sólo en en ámbito médico, la agresividad y la violencia campan a sus anchas en todos los ámbitos de la sociedad y va a más..la gente está muy frustrada y amargada y la paga con el primero q pilla ...fijaos este finde una masacre en maltrato familiar ..el ámbito sanitario genera muchas tensiones y la bestia parda asoma a la mínima ..el juzgado a veces asusta con la jauría q llega ..hijos q revienta la cara a sus padres, niños violadores, maltratadores de todos los calibres , somos una sociedad enferma de violencia endémica ...ya, ni es pandemia : (
Buenas semana y un abrazo !!
MARIA, dije ya hace mucho tiempo que lo que somos es un error dentro de la naturaleza. Depende de donde vivas se nota mas o menos esta violencia, va por barrios, el mío por ejemplo, es un barrio de mucha gente mayor y bastante inmigración es muy tranquilo.
Como anécdota, los Mossos decomisaron 100 plantas de marihuana del bloque de al lado del nuestro, pero és un caso aislado.
Me quedo con:
"hi ha una immoral agressivitat a la societat, arrosseguem una ridícula immediatesa que ens cegue"
En este y los demás temas.