Ves per on, mira que tal, avui fa 18 anys que va començar aquest bloc experimental, excepcional i multicultural, administrat per servidoret, el Fransiscu, fill del Santiago i la Maria dels Angels. Ensenyat d'infant per sor Teresa i Sor Pilar, més tard pel Sr. Vall i d'adolescent pel Sr.Caldes. I que ha arribat fins aquí en un clar exercici de supervivència catosfèric.
No és un diumenge de finals d'agost la millor data per celebrar res, però és el dia en què toca fer-ho. Diuen que diuen que a Kamala Harris li agrada el gospel i el jazz, Yes She can, ella pot, mentre que Donald Trump, put. Però al noi del Santiago li agrada més Serrat...
Fins l'any vinent, si algún déu vol.
Tags:
ACTUAL
Es una alegría y satisfacción, que comparto porque me dejas participar y siempre contestas, que no es poco. Lo de menos son las ideas, lo que interesa es que estás, que acompañas. Hoy me tomaré una copita de vino a tu salud.
Saludos
Gracias. Una copita está bien, yo soy más de porrón
Ostias, pues son años...
Tengo el placer de conocerte personalmente desde hace, por lo menos, unos ¿quince?, y espero celebrar este acontecimiento donde siempre dentro de unos días, cuando los nietos nos dejen tranquilos. Ahora, aquello está cerrado por vacaciones pero abrirá en breve.
Salut i força, sr fill del Santiago i la Maria dels Angels...i felicitats ¡¡¡
Gràcies Miquel, a veure si al setembre estem menys dependents i es poden veure per fer-la petar.
Moltíssimes felicitats per aquesta majoria d'edat bloguera. La teva perseverança, una virtut que no m'adorna, és envejable. Rep el meu desig que aquesta activitat, autèntica guaridora pel nostre cervell, es prolongui un bon grapat d'anys més. Brindem, xin xin!
M'agrada això de "Franciscu"... ves que no l'acabi adoptant per a referir-me a tu. :))
'Fransiscu' m'ho deia ma mare i mon germà mitjà.
Mentre el cap aguanti aquí seguirem. Gràcies Ricard
Benvingut a la majoria d'edat! I per molts anys!
Gràcies Salvador, ja puc beure birres a tutiplén. No he pogut llegir el teu article a 'el periòdico' en no estar subscrit no em deixa.
18 años al pie del cañón, con un blog tan interesante, sin duda merece celebrarse. Enhorabuena Francesc.
Gracias Paco. ¡Un abrazo!