Un cartell ubicat a la porta d´un bar s´ha fet viral. "No s'accepten pagaments amb targeta de crèdit, bizum ni altres modernitats", diu. Potser vosaltres haureu topat amb una advertència similar a la vostra localitat habitual o d'estiueig. Si el local és de confiança, probablement recorrereu a l'efectiu sense protestar. Si, en canvi, és un establiment que no coneixeu, us ho pensaríeu dues vegades. Hi ha qui fins i tot pot pensar malament i preguntar-se si allò del Lazarillo de Tormes i la picaresca fiscal ha fet acte de presència a l'empresa en qüestió. La normativa de consum indica que cobrar en efectiu els clients és perfectament legal. És més, només és obligatori que els comerços acceptin el pagament en efectiu. Recórrer a la targeta bancària és, doncs, opcional. Aquesta és informació de servei: no és obligatori disposar d'un datàfon en un bar o restaurant, cap llei no ho imposa. Una altra cosa és que sigui recomanable, ja que cada cop més persones opten pel pagament amb targeta i no porten moneder.

El cartell de l'efectiu ha obert un interessant debat a les xarxes socials sobre aquesta operativa, que, de vegades, pot amagar un frau. Aquest va ser el to general sobre la imatge, qüestionant la puresa fiscal dels hostalers espanyols i, en especial, la dels ubicats a Madrid que recorren a “el datàfon no funciona”. També hi ha qui va defensar que els diners en efectiu són dels últims “reductes de llibertat” que queden al país. El que despista una mica és allò del rètol d'altres modernitats, que ens porta a la ignorància del redactant del cartell. El debat encara és més ampli. Un usuari va denunciar l'estiu passat que en alguns locals madrilenys en què s'obliga a pagar en efectiu l'operativa habitual és lliurar al client una factura proforma, que no té cap validesa fiscal. Aquest fet sí que pot constituir un frau. Però, i això també és informació de servei, obligar a pagar en efectiu els clients no implica necessàriament que l'empresari estigui cometent un frau. Per això hi ha una solució: reclamar sempre el tiquet o una factura simplificada. Però no val cap document. El tiquet ha de contenir un número de rebut. Si això passa, no hi havia cap intent de defraudar. En resum, el bar té tot el dret a només acceptar diners en efectiu i el client té el mateix dret a sol·licitar un tiquet o una factura sobre aquest pagament. La resta són serps d'estiu.