Avui, dia mundial del Vianant, és oportú comentar que, a partir de certes edats, passejar per la ciutat obliga a geolocalitzar mentalment els lavabos públics. Els dels bars, restaurants, hotels i cafeteries- pastisseries, perquè lavabos públics de veritat n'hi ha pocs (l'espai entre contenidors no compta). Pel que fa a l'aplicació de la normativa que castiga la incontinència amb multes de fins a 600 euros, és una normativa fracassada.
Però aquesta dificultat als mingitoris, és només una de les dificultats del vianant a la ciutat no és per a ell. Així és i així de categòric ho afirmo. A les voreres de les ciutats el que sobra és el vianant, simplement perquè no hi cap, per què destorba.
A les voreres hi ha carril-bici, arbres plantats dins del quadrat ple de burilles, papereres buides plenes de paperets a terra al seu voltant, marquesines d'autobusos, les plantes del comerç xinès de torn, caques variades de gossos, taules i cadires de les terrasses, i per allà circulen bicicletes, patinadors, mono patinadors, segways, patinets elèctrics i és també lloc d'aparcament de motos.
Qui sobra? el pringao del vianant, el desgraciat que no té possibles per desplaçar-se amb algun mitjà dels anteriorment descrits. Si fins i tot als ànecs els han posat un carril per a ells.
Qui sobra? el pringao del vianant, el desgraciat que no té possibles per desplaçar-se amb algun mitjà dels anteriorment descrits. Si fins i tot als ànecs els han posat un carril per a ells.
Vergonya els hauria de fer queixar-se de les bicicletes i altres sistemes de transport no bípede. Que no veuen que són ells els que molesten? Que tots els que he explicat, els ciclistes, els primers, els han d'anar esquivant per les voreres, amb el perill que això representa per a ells i la pèrdua de ritme de pedalejada.
Si ets un pringat, un pobre desgraciat de vianant, no siguis toca pilotes i no surtis per les voreres a molestar, queda't a casa veient Netflix al sofà, fes macramé, o posa't al llit a acariciar somnis impossibles, però fes el fotut favor de no molestar, ni desgastar més el terra de les voreres de la teva ciutat, que com deia Arribas Castro és un milió de coses, però en la qual tu, pobre vianant desgraciat, no hi tens cabuda.
Lo que sé es que ayer bajé a la catedral con Mayte. Subir por las mecánicas de plaza Cataluña fue una odisea. Cruzar por el antiguo Hispano Americano, otra. Bajar por Puerta del Ángel, casi un imposible. ¿Miles?, ¿cien miles?, ¿Un millón de maletas, trastos, ruedecillas, trasportes manuales, bicis, patinetes, personal que andaba como conejo sin madriguera, lo atestaban todo, lo llenaban todo, lo invadían todo.
ResponEliminaFue mi señora al Cristo de Lepanto, ahora blanco (ya sabía yo que lo de ser negro era un postureo), y yo me quedé observando las ojivas y sus llaves, tan complejas de hacer y tan bien hechas.
No veo sostenible Barcelona, es imposible, no hay ni sitio, ni agua, ni logística para tantos.
Ni Barcelona, ni cualquiera otra ciudad turística. Mira Venecia, Mira Roma... Ja ho deia Paco Martínez Soria, la Ciudad no es para mí.
ResponEliminaEntre veladores(terrazas)y material urbano, los peatones terminarán echándonos del carril bici, en Valencia es una realidad.
ResponEliminaSaludos
Y en SBD también, sobre todo, a los jubilados les encanta pasear por el carril bici, aunque tengan una acera enorme.
ResponEliminaSaludos.
Bueno ,esto va en serio,la guardería es la revolución en el Barcelona.Mira si se lleva la liga,en contra de los viejos del Madrid. Esto sí que es nuevo en el fútbol. El Sevilla ha hecho lo mismo,ha echado a todos los sudamericanos,con muchos años en las piernas.
ResponEliminaSaludos
Keep calm, solo es un partido, falta más creatividad en el centro del campo y contundencia en defensa. ¿Y por qué narices pone a Ferran?, bueno, falta Fermín, que está de vacaciones, y De Jong, Gundogan, Olmo...
ResponEliminaAl paseo
ResponEliminahay que ir meao y cagao
si no quieres volver mojao
Com a casa enlloc, a l'hora d'evacuar i miccionar.
ResponElimina